Espanya tanca el 2023 amb una taxa d’atur de l’11,7%, la més baixa en 16 anys

No obstant, les xifres d’ocupació també registren assignatures pendents i que revelen situacions d’una alta vulnerabilitat. La taxa d’atur va descendir, però continua sent la més alta de la Unió Europea. I l’any 2023 es van reduir les llars amb tots els membres a l’atur, però segueixen per sobre de les 100.000, concretament en 115.100 a tot el país.

A temps complet

L’economia espanyola va crear ocupació en grans quantitats, però a diferència que durant el boom del maó, aquesta va ser majoritàriament estable i a temps complet. La taxa de temporalitat en el sector privat va tancar l’exercici 2023, el segon de vigència de la nova reforma laboral, en el 13,2%, un mínim històric. Per posar-ho en perspectiva, abans que esclatés la bombolla, la proporció d’eventuals era del 32%, és a dir, gairebé un de cada tres treballadors tenia la certesa que tard o d’hora acabaria perdent la feina que tenia.

No obstant, els més joves encara tenen un ampli marge de millora quant a estabilitat. Quatre de cada 10 persones de menys de 25 anys que tenen una feina la tenen amb un contracte temporal. La proporció ha descendit en els dos últims anys, però continua sent molt elevada. "L’EPA del 2023 demostra que les polítiques portades a terme durant aquests anys estan millorant la vida de la gent", va valorar la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz.

Aquesta empenta de l’ocupació, que en la recta final de l’any va mostrar senyals de fatiga i de cara al 2024 pronostica una més baixa intensitat en la creació, l’estan protagonitzant dones i persones nascudes a l’estranger. Aquests dos col·lectius són els que sostenen el moment dolç que viu el mercat laboral espanyol. Més de la meitat dels 783.000 llocs de treball creats durant el 2023 els van ocupar dones.

I per nacionalitats les persones vingudes de fora són les que estan ocupant gran part dels llocs de treball que les empreses necessiten ocupar. La proporció d’ocupats nascuts fora d’Espanya ha crescut quatre vegades més que la mitjana i quatre de cada 10 nous llocs de treball creats els ostenten persones migrants. A Catalunya, aquesta tendència s’ha confirmat més acusada, i ha arribat a la proporció de sis de cada 10.

Notícies relacionades

Hisenda vigilarà més les targetes: demanarà aquestes dades sobre els moviments

L’impost a la banca costarà més al BBVA i el Sabadell si es fusionen

En termes absoluts, l’economia té més ocupats i el volum total d’hores que treballen aquests ocupats va a l’alça i és més gran que abans de la pandèmia. Durant l’últim any el nombre total d’hores treballades, un indicador que habitualment s’utilitza per mesurar el grau de vitalitat de l’economia (ja que a més feina, millors perspectives de creixement), ha augmentat un 3,3%. A un ritme més gran que el que està creixent el producte interior brut (PIB), que durant el tercer trimestre del 2023 –últimes dades disponibles de l’INE- avançava a l’1,8%.

I, en comparació amb la pandèmia, el nombre total d’hores és actualment un 1,7% superior a les que es feien aleshores. Hi ha sectors estratègics, com la indústria manufacturera o el comerç, que encara són lluny del volum de treball que tenien llavors, però en termes generals s’ha recuperat el nombre d’hores treballades.