La banca avisa que gairebé no apujarà el tipus dels dipòsits

Les entitats s’escuden que l’interès del crèdit a Espanya respecte al del deute públic del país és dels més baixos de la zona euro. També que la baixa demanda de crèdit i la seva àmplia liquiditat no els fa haver de captar dipòsits per finançar els esmentats préstecs, amb la qual cosa no senten pressió per incrementar la seva remuneració. "Si no tens clients en un restaurant, no prepares menjar. Si no tens a qui prestar, no vols tant atraure més dipòsits i per tant pagues menys. És oferta i demanda", argumenta Ana Botín, la presidenta del Santander.

No els preocupa, fins i tot, que això els suposi disminuir les quantitats que els clients dipositen sota la seva custòdia. "A Espanya, avui els nostres crèdits suposen el 87% dels nostres dipòsits. Els dipòsits no són un recurs escàs. Si perds alguns dipòsits, està bé, perquè el creixement del crèdit no està aquí. En aquest context, pagar massa pels dipòsits no funciona, no és necessari", va mantenir Onur Genç, conseller delegat del BBVA.

Darrere de tot això hi ha la baixada dels tipus d’interès del mercat, com l’euríbor. La inflació de l’eurozona va caure l’any passat més ràpid de l’esperat. Afegit a la debilitat de l’economia de la unió monetària, això ha portat els inversors a preveure que el BCE comenci a retallar el preu del diner abans i amb més contundència del previst. Un entorn de tipus d’interès de referència més baixos, així, fa que els bancs esperin ara un augment del cost que els suposen els dipòsits inferior que fa uns trimestres.

De fet, no descarten abaixar els seus tipus mitjans més endavant, una vegada confirmat i consolidat el cicle de retallada dels tipus de referència per part del BCE, que es preveu que s’iniciï en principi per a l’estiu. "Els tipus ara estan a la baixa, no a l’alça, i en el seu moment, com és lògic en política comercial, adaptarem o no les remuneracions –no només dels dipòsits, sinó dels crèdits, com estem fent ja a la baixa– a les condicions de mercat", va apuntar el conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar.

Sense guerra a la vista

Un altre factor rellevant que explica la baixa remuneració dels dipòsits és que, al contrari que en episodis anteriors, cap banc ha decidit trencar el mercat amb una oferta de tipus molt alts per robar clients a la competència, obligant a reaccionar les altres entitats. "Ens alegra comprovar que, almenys pel que fa a sistema, a Espanya la situació és còmoda. No hi ha ni un sol jugador o un sol jugador important que estigui exercint algun tipus de pressió per recollir dipòsits", es va congratular Javier Pano, director financer de CaixaBank.

És probable que el lleuger augment del cost dels dipòsits previst pels bancs, a més, no vingui tant per l’alça del tipus pagat com per un augment dels estalvis retribuïts a termini i una caiguda del saldo dipositat en comptes corrents a penes remunerats. Així, el 87,3% dels diners que les llars guardaven en les entitats al desembre estaven en aquests comptes, que tenen un interès mitjà de tot just el 0,15%. En anteriors cicles d’alces de tipus, en canvi, l’estalvi es repartia de manera equilibrada entre els comptes i els dipòsits, que suposaven entre el 50% i el 60% del que les famílies guardaven als bancs. És a dir, que fins i tot apujant el tipus i els volums dels dipòsits a termini, el cost total per a les entitats continuarà sent molt inferior que en episodis passats.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Des que el BCE va començar a endurir la política monetària el desembre del 2021, el tipus mitjà mensual dels nous dipòsits a termini a les llars espanyoles ha pujat del 0,06% al 2,57% del desembre passat. En el mateix període, l’euríbor a un any ha passat del -0,502% al 3,679% i la facilitat de dipòsit del BCE –l’interès amb què remunera els diners que guarda als bancs– s’ha incrementat del -0,5% (tornava menys del que els guardava) al 4%.

El tipus dels nous dipòsits a Espanya ha augmentat 2,51 punts, molt menys que l’euríbor (4,181 punts) i el tipus de referència del BCE (4,5 punts). El tipus mitjà del saldo de dipòsits a termini de les llars ha pujat del 0,04% a l’1,9%, mentre que en la zona euro ha passat de l’1,14% al 2,35%.