Pràctiques anticompetitives

Admesa la demanda conjunta més gran a Espanya contra el càrtel de cotxes

Més de 13.000 persones exigeixen, en un jutjat de Valladolid, 47 milions a les marques d’automòbils pels sobrepreus cobrats entre el 2006 i el 2013

Admesa la demanda conjunta més gran a Espanya contra el càrtel de cotxes

Eduardo López Alonso

2
Es llegeix en minuts
Eduardo López Alonso
Eduardo López Alonso

Periodista @Elabcn

ver +

El Jutjat Mercantil número 2 de Valladolid ha admès a tràmit una demanda de més de 13.000 persones contra el càrtel de cotxes en la qual es reclamen entorn de 47 milions d’euros en indemnitzacions pel sobrepreu pagat en la compra d’automòbils entre el 2006 i el 2013. Van formar part del càrtel –acord entre empreses per reduir la competència– més del 90% dels fabricants del mercat espanyol. Entre els quals marques com Renault, Seat, Toyota, Citroën, BMW, Opel, Kia i Audi, entre d’altres. El càrtel es va destapar després de la confessió del grup Volkswagen (VW), que a canvi va aconseguir eludir el pagament de la multa imposada el 2015 per les autoritats de competència.

El 23 de juliol del 2015, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va imposar una multa de 171 milions d’euros a 21 empreses d’automoció i a dues empreses consultores per pràctiques anticompetitives. El Tribunal Suprem les va confirmar el 2021. La demanda presentada ara a Valladolid estima que el sobrepreu pagat va ser del 10,05%. A aquest import cal afegir els interessos meritats des de la compra del vehicle. L’import total de les reclamacions supera els 47 milions d’euros.

Responsabilitat solidària

La reclamació col·lectiva està coordinada per Cartel Damage Claims (CDC), representat per Redi Abogados. Andoni de la Llosa, expert en dret de la competència a Redi Abogados, explica que la demanda s’ha presentat en concret contra Renault, Fiat, la matriu de Stellantis (Peugeot, Citroën…) i es presenta en un jutjat de Valladolid per la seva experiència en sentències en casos de càrtels (el de camions) i per estar menys col·lapsat. Es porta el cas als jutjats de Valladolid perquè la llei exigeix la presentació de la reclamació allà on hi hagi la seu social d’algun dels demandats, en aquest cas Renault.

Notícies relacionades

En el cas dels càrtels, explica De la Llosa, s’aplica el concepte de responsabilitat solidària, segons el qual el deutor pot reclamar a qualsevol dels integrants del càrtel i que ells hauran d’afrontar en conjunt les penes imposades o ajustar comptes de manera interna. Els compradors de vehicles amb matrícules entre DVF i HVF, aproximadament, podran obtenir una mitjana d’entre 1.500 i 2.000 euros. S’ha de ser el comprador, al marge que l’automòbil hagi sigut venut o ja no circuli.

Els afectats tenen per presentar una demanda o reclamació fins al 2026, tot i que alguns jutges se’n desmarquen i consideren prescrit ja el cas. "Hi ha molts interessos creats i algun jutge aplica el criteri 2015, pel que considera prescrit el dret a reclamar", explica De la Llosa. Es dona el cas a Barcelona, per exemple, que de 12 sales mercantils siguin quatre les que solen encarregar-se d’aquests temes i que un dels jutges sol desestimar les demandes per considerar-les fora de termini. És una excepció que anima a presentar les reclamacions col·lectives davant jutjats adequats.