La participació catalana a l’MWC arriba al rècord de 360 empreses
El Mobile acollirà un 8% més de companyies amb seu a Catalunya que el 2023. La supercomputació serà una de les apostes de l’estand del Govern.
El Mobile World Congress (MWC) d’aquest any, que s’inaugura dilluns vinent, tindrà més empreses catalanes exhibint les seves propostes i productes que mai. En seran, segons les xifres que va presentar ahir el conseller d’Empresa i Treball de la Generalitat, Roger Torrent, 360: gairebé 70 de repartides pels set pavellons principals d’aquest gran congrés tecnològic i entorn de 290 concentrades al 4YFN, la zona dedicada a les start-ups i a l’emprenedoria. En aquest últim cas, amb entorn de 900 expositors confirmats, això implica que les companyies amb seu a Catalunya suposaran gairebé un terç del total.
Com a exemple, les 30 empreses amb les quals una comitiva formada pel mateix Torrent, el secretari d’Empresa i Competitivitat i conseller delegat d’Acció; Albert Castellanos, o la secretària de Polítiques Digitals, Gina Tost, es va reunir ahir. Entre elles, sistemes de monitoratge de l’estat de salut o eines de diagnòstic mèdic com Imaz, Loop Diagnostics o MiMARK; una granja biotecnològica d’insectes per produir aliments a base d’aquesta proteïna (Insectius), una fórmula per garantir la recollida segura dels nens de l’escola (Qualla) o una empresa de serveis d’entrega a domicili mitjançant robots autònoms (Vaive Logistics), entre moltes d’altres.
En total, les 360 companyies catalanes que participaran a l’MWC suposen incrementar l’empremta que deixarà la comunitat en l’esdeveniment en un 8,1% respecte a l’any passat i batre el seu propi rècord.
La vocació, va dir Torrent, és que aquestes companyies trobin noves aliances, projectes i inversors que contribueixin al creixement de les seves empreses. Quant al Govern, l’aportació directa a la fira del qual es tradueix en un estand propi a cada una de les dues zones (Mobile World Congress i 4 Years From Now) i a col·laborar que altres institucions com ara Acció, l’ICEC (Institut Català de les Empreses Culturals) o Biocat portin els seus, l’interès "és doble". D’una banda, continuar posicionant-se internacionalment com a mercat bressol de tecnologia i emprenedors i impulsar l’ecosistema propi.
Supercomputació
Notícies relacionadesPart d’aquest desplegament reposarà, en aquest sentit, en la supercomputació. "Sempre aprofitem l’estand perquè hi hagi empreses, però també per ensenyar les estratègies de país que hi ha en aquest àmbit", va explicar Torrent, abans de donar la paraula al director associat del Barcelona Supercomputing Center (BSC), Pep Martorell. Aquest responsable va avançar, sense donar-ne gaire detall per no espatllar l’efecte sorpresa, que portaran a la fira una instal·lació més artística que tècnica, sense llums, cables, ni píxels, per posar en relleu i fer més comprensible que el MareNostrum 5, el superordinador que acaben d’estrenar, pot fer 300.000 bilions d’operacions per segon.
"Pensem que si venen desenes de milers de persones del món digital a casa nostra, havíem d’explicar el que casa nostra pot oferir –va plantejar Martorell–. Posar en relleu que a Barcelona i Catalunya es troba un dels ordinadors més grans del món".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Dos clubs de BCN repeteixen al top 10 mundial del 2024
- Tres hores que van canviar el Barça
- El jesuïta Peris, davant el jutge per la denúncia d’un abús no prescrit
- Dos milions de catalans es beneficiaran de la llei de salut bucodental
- El Govern agilitzarà els 10 tràmits ‘online’ més utilitzats per a la sol·licitud d’ajudes
- Al minut Guerra d’Israel en directe: última hora sobre el final de la treva a Gaza, l’ajuda humanitària i reaccions
- Shopping Black Friday 2022: les millors ofertes d’Amazon
- SHOPPING Helly Hansen té les millors rebaixes d’hivern: ¡a meitat de preu!
- Com més població, més recursos
- L’Advocacia de l’Estat veu compatible la condemna del procés i l’amnistia