El Govern dispara la inversió al nivell del 2011 malgrat la desacceleració

La despesa social baixa al 72,6%, davant el 73,2% del 2023, per l’augment dels costos pels interessos del deute i els recursos destinats a inversions relacionades amb la sequera, segons es desprèn del projecte de comptes de la llei d’acompanyament per al 2024, entregats al Parlament ahir per la consellera d’Economia, Natàlia Mas, que va destacar "la recuperació del pols inversor". Si el tràmit d’aprovació no pateix demores, els comptes podrien estar aprovats al finalitzar el ple del 9, 10 i 11 d’abril.

Amb aquests comptes, l’Executiu català pretén temptar els Comuns, el suport que els falta, després de l’acord amb el PSC amb un pressuposat rècord aquest any que arriba als 43.673 milions d’euros, amb una alça del 6,5% sense comptar els interessos del deute, que es disparen el 75,6%, fins als 1.372 milions; i el fons de 800 milions destinat a començar a normalitzar la despesa de sanitat. El conjunt del sector públic arriba a 48.492 milions, que inclou des de l’Institut Català de Finances (ICF) fins a l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) o Ferrocarrils de la Generalitat.

Aprofitar l’oportunitat

El Govern és conscient que aquests comptes poden culminar l’etapa de pressupostos més expansiva ja que aquest any comencen a entrar en vigor les regles fiscals de Brussel·les, que han sigut laxes en els últims exercicis per pal·liar els efectes de la pandèmia i de la invasió d’Ucraïna. La consellera, després d’entregar els comptes i presentar-los als grups parlamentaris i a una representació de la societat civil, va destacar en un missatge a la recerca d’aconseguir prou suports per aprovar el pressupost: "Estem en un moment de finestra d’oportunitat davant uns anys en què el marge pressupostari serà més prim", amb referència a unes normes fiscals que a partir del 2025 seran més estrictes.

En una línia similar es va mostrar ahir el president Pere Aragonès, però amb un missatge dirigit especialment als Comuns. També va justificar que la despesa social creix en 2.321 milions, però va reconèixer que perd pes per l’alça de les despeses financeres. La plantilla de la Generalitat experimentarà una alça del 2,6%, amb un total de 290.196. En total se sumaran 7.309 empleats més, que es distribuiran de la següent manera: 3.257 a Salut, 2.280 a Educació, 607 a Interior (Mossos), 169 a Justícia i 996 a la resta.

El creixement primari net de la despesa, sense els interessos del deute i del fons extraordinari per a Salut, és de 2.443 milions, quantitat de la qual disposaran les conselleries. El dèficit del 0,1% del PIB previst atorga un marge addicional de 293 milions. En les dades no s’incorpora la condonació del deute del fons de liquiditat autonòmica (FLA) acordat en el pacte d’investidura amb el PSOE, que reduiria el deute sobre el PIB del 29,5% al 23,6%.

Infraestructures ferroviàries

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

En l’apartat d’inversió destaquen les destinades a les infraestructures ferroviàries (391 milions), seguides per les de salut (368), les infraestructures viàries (278) i el cicle de l’aigua (228). El Govern torna a denunciar un dèficit fiscal de 21.982 milions i una mitjana del 8,1% del PIB entre 1986 i el 2021. Per pal·liar-ho, destaca la cancel·lació del 20% del deute del FLA i reclama la inversió de l’Estat a Catalunya o que l’Estat cedeixi la gestió del seu parc immobiliari o bé el traspàs integral de Rodalies, entre d’altres.

Entre les mesures fiscals que s’inclouen en el projecte de llei d’acompanyament destaca la rebaixa d’un punt del tipus mínim de l’IRPF en el tram autonòmic, fins al 9% per a les rendes de fins a 33.000 euros amb un impacte de 55,7 milions, deduccions per lloguer amb un cost de 14,4 milions o mesures per pal·liar l’impacte de la violència masclista, amb 4,2 milions. Els ingressos no financers arriben als 41.887 milions, dels quals el 84% procedeixen del model de finançament autonòmic, que en l’apartat de la liquidació per l’any 2022 registren una alça del 104,8%. En total hi ha 6.550 milions d’ingressos finalistes, en els quals destaquen els recursos per als municipis.