Comptes i contes del pressupost

Comptes i contes del pressupost

QUIQUE GARCÍA / EFE

1
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

¿Catalunya tindrà un pressupost per a l’exercici actual, en què es regeix amb el de l’any passat prorrogat? Del 2010 al 2022 no hi va haver ni un exercici en el qual no es prorroguessin o entressin en vigor fora del termini habitual. Que n’hi hagi o no aquest any depèn dels Comuns perquè a pocs grups, per no dir a cap més, pot recórrer el Govern d’ERC després del suport aconseguit del PSC. Ni tan sols Junts vol donar un cop de mà als seus antics socis de l’Executiu català.

Com a ganxo, des del Govern afirmen que els pressupostos de l’exercici actual són "una finestra d’oportunitat" perquè seran els últims expansius, ja que el 2025 entraran en vigor les regles fiscals més estrictes després del parèntesi de flexibilitat que va atorgar Brussel·les als països per la pandèmia i la invasió d’Ucraïna. I a més poden ser els últims de la legislatura, ja que serà difícil que hi hagi acords entre partits la pròxima tardor amb les eleccions autonòmiques a la cantonada el febrer de l’any que ve, si no es convoquen abans.

Notícies relacionades

Tot i que hi ha alguna mesura de prudència, com el fons de 800 milions per reduir les factures endarrerides a Salut, gràcies a la pluja de milions per la liquidació del model de finançament del 2022 (4.057 milions, amb un increment del 104,8%), l’Executiu català, lluny de preparar-se per a un futur més auster, ha incrementat les despeses estructurals. Una mostra és la plantilla, que creixerà el 2,6%, fins a superar els 290.000 empleats. Per posar un exemple, la principal cadena de distribució a Espanya, Mercadona, acaba de superar els 100.000 treballadors a Espanya i Portugal.

La Generalitat no para de créixer i no sempre en serveis essencials, com metges o mestres. El 2024 disposarà de 48.492 milions si s’inclou tot el sector públic, el 19% de l’economia catalana. Tot recolzat en recursos d’una etapa de gran recaptació i creixement robust. No sempre serà així. I, llavors, aquesta càrrega fixa es tradueix en dèficit i deute. I el que són comptes passen a ser una mica contes.