La Generalitat destina més de 270 milions anuals per pagar lloguers

Són precisament els drets de superfície els que copen dues terceres parts d’aquesta partida. El mètode és el següent: després d’un concurs, el sector privat construeix i es fa càrrec dels costos i, una vegada acabades les instal·lacions, l’Administració paga un lloguer durant més de 20 anys (solen ser 32 anys a les presons) i, al finalitzar el termini, l’edifici passa a ser propietat pública. La majoria d’aquest tipus d’edificacions es van firmar en altres governs, alguns en l’etapa de CiU amb Jordi Pujol i Artur Mas al capdavant; d’altres durant el tripartit, amb Pasqual Maragall i José Montilla.

Mas Enric, la més cara

Amb costos per sobre dels 100 milions d’euros en alguns casos i constructores convertides després en propietaris, com Comsa o Ferrovial, entre altres, en l’apartat de presons, adscrites a Justícia, Drets i Memòria, la que suposa un cost anual més gran és la de Mas Enric, al puig del Catllar (Camp de Tarragona), amb 14,9 milions anuals.

La segueixen la del puig de les Basses, a Figueres (Alt Empordà), amb 14,17 milions anuals; Can Brians 1 i 2, a Sant Esteve Sesrovires (Baix Llobregat), amb 9,9 milions; Els Lledoners, a Sant Joan de Vilatorrada (Bages), amb 8,7 milions, i la presó de joves de Quatre Camins, a la Roca del Vallès, amb 7,6 milions, segons la previsió recollida en el projecte de pressupostos de la Generalitat per al 2024.

Un altre dels immobles que suposa un cost elevat a través dels drets de superfície és la seu central dels Mossos a Sabadell (Vallès Occidental), amb un total de 4,9 milions anuals. Aquestes instal·lacions les va construir una filial de l’ACS de Florentino Pérez, que va edificar altres comissaries. De fet, el 2018, aquesta filial, Iridium, va vendre el 80% d’11 comissaries dels Mossos al fons britànic RiverRock European Capital Partners. En aquest paquet també hi havia les comissaries de Barberà del Vallès, Sant Cugat del Vallès, Rubí, Esplugues de Llobregat, Cornellà de Llobregat, Montcada i Reixac, Ripollet, Terrassa, Cerdanyola del Vallès i Santa Perpètua de Mogoda.

Respecte a les oficines, dins de Presidència destaquen el Centre Cultural Blanquerna i la Llibreria Catalana al carrer d’Alcalá a Madrid, amb 494.260,80 euros de lloguer anual més 55.436,51 euros més en altres despeses, com les de comunitat. A aquest espai se n’hi afegeixen d’altres, incloses places de pàrquing al mateix immoble de la capital d’Espanya, que sumen 389.905 euros més i 130.156 més en despeses comunitàries. En total, la presència a Madrid suposa més de 884.000 euros anuals de lloguer i més de 185.000 en despeses comunitàries. La delegació del Govern a Brussel·les, adscrita a Acció Exterior, suposa una renda de 907.748,68 euros anuals, i el Centre d’Atenció i Gestió del 112 a Reus (Baix Camp), adscrit a Interior, una de 2,089 milions anuals. Als comptes per al 2024 també hi figura el despatx de l’expresident José Montilla a l’avinguda Diagonal de Barcelona, amb 117.053,64 euros, més 8.019,74 més en despeses comunitàries i altres.

Interior i Territori

La Conselleria d’Interior també carrega amb una factura important en lloguers per drets de superfície. A més del quarter general dels Mossos a Sabadell, destaquen instal·lacions com la comissaria de la plaça d’Espanya a Barcelona, amb 2,5 milions anuals de renda. Altres càrregues importants són els edificis que acullen la Conselleria de Territori, a l’avinguda Josep Tarradellas de Barcelona; i Educació, a la Via Augusta, també a la capital catalana, amb rendes de 6,1 milions més altres despeses com les de comunitat per 161.595,35 euros i 5,9 milions, respectivament. També hi ha algunes hipoteques per immobles adquirits al seu dia, com la seu de la Secretària de Treball al carrer Sepúlveda de Barcelona, amb 523.738,56 euros per al 2024; o la seu d’Interior, al passeig de Sant Joan, que té assignats aquest any 523.738,56 euros.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

La nova estratègia del Govern, que suposa un gir de 180 graus després que l’antic Govern de CiU vengués immobles per més de 500 milions i després firmés contractes de lloguer, consistirà a ressituar el personal en dependències pròpies. Això es durà a terme mitjançant la participació en la construcció a la Torre Nova de la Fira, a la zona del districte administratiu actual, amb una inversió de 68 milions; la rehabilitació, com la de la Torre Muñoz, on es troba la Conselleria d’Empresa, o l’optimització d’espais actuals, ja siguin en propietat o de lloguer.

Després de la crisi del 2008, el Govern, llavors presidit per Artur Mas i amb Andreu Mas-Colell com a conseller d’Economia, necessitava recursos i va vendre patrimoni immobiliari a Barcelona amb contractes d’arrendament associats. La conseqüència va ser passar del 63% d’edificis en propietat al 22% a Barcelona i la seva àrea. L’objectiu ara és pujar al 68% els immobles en propietat el 2038.