Reduir la jornada als funcionaris de la Generalitat costaria 530 milions

El Govern, que en el projecte de pressupostos per al 2024 preveu superar els 290.000 empleats en nòmina, ja ha fet els seus propis números sobre quant li costaria reduir la jornada als seus tècnics, docents o sanitaris: 531 milions d’euros anuals, segons confirmen des de la Conselleria de Presidència.

Acord ampli

L’octubre del 2022, el Govern va pactar amb CCOO i UGT un acord ampli per reformar les condicions laborals dels empleats públics. Un dels punts era un camí d’increments salarials fins al 2024. Un altre era rebaixar la jornada laboral ordinària a les administracions fins a aquestes 35 hores setmanals. Actualment les institucions públiques ja tenen aquesta competència, si bé depèn exclusivament de la seva voluntat i el més habitual és que els empleats públics –tant de la mateixa Administració com d’empreses públiques– treballin 37,5 hores.

De moment només part dels serveis autonòmics ha rebaixat les jornades a les 35 hores i Catalunya no n’és una. El mapa autonòmic traça una estampa gairebé de meitat i meitat entre les comunitats, amb Euskadi, Andalusia o València ja en aquest punt i Múrcia, Aragó o les Balears encara en les 37,5 hores, segons dades recopilades per CCOO i facilitades a EL PERIÓDICO. En aquest sentit, Catalunya està més a prop de Madrid.

Durant aquest 2024 està previst que els empleats públics de l’Administració General de l’Estat (AGE) tanquin el seu acord marc per rebaixar la jornada laboral a 35 hores setmanals. Així s’hi va comprometre el ministre José Luis Escrivá en l’última reunió mantinguda amb els sindicats més representatius. L’acord esmentat arrossegaria molts municipis petits, que, per magnitud, van a remolc del que es pacta a escala estatal, mentre que els grans municipis hauran de negociar segons les seves pròpies circumstàncies.

Empleats municipals

A l’Ajuntament de Barcelona, per exemple, fonts del consistori confirmen que els seus empleats municipals estan en les 37,5 hores setmanals. A excepció dels bombers o els agents de la Guàrdia Urbana, que per les seves legislacions particulars estan en 40 hores. L’any que ve venç el conveni municipal i serà llavors quan a la capital catalana pugui abordar una potencial reducció de la jornada ordinària.

La Generalitat de Catalunya, de moment, està dilatant abordar aquest tema. Un element que ho explica és l’important desemborsament econòmic per fer-ho possible. Per posar-ho en perspectiva, aquests 530 milions d’euros equivalen pràcticament al mateix pressupost que aquest any ha sigut assignat al Servei d’Ocupació de Catalunya (SOC).

L’operació comporta costos i riscos, ja que una percepció que la qualitat del servei empitjora pot portar un perjudici polític per al partit governant i l’any que ve estan previstes eleccions a Catalunya. A més que aquests recursos han de sortir d’alguna banda i altres polítiques públiques se’n veuran privades.

Un altre motiu que explica la falta d’avanços a la Generalitat sobre aquesta matèria és l’obligació legal de reduir la temporalitat a l’administració pública. La direcció de Funció Pública està focalitzada a liquidar els processos d’estabilització, en els quals està immersa fa un any i mig. L’objectiu, marcat per llei, és reduir l’elevat nombre d’interins que porten anys a la mateixa plaça i rebaixar així la temporalitat a prop del 8%, quan a principis de legislatura ronda el 30%.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

De moment la Generalitat només ha traslladat als sindicats un càlcul aproximat de quants diners li costaria reforçar les plantilles per poder assumir aquesta reducció de jornada. Uns 530 milions d’euros anuals, segons coincideixen el Govern i les diferents fonts sindicals consultades.

Però des de Presidència matisen que la xifra anirà a l’alça, en tant que ha d’anar apujant el sou de les plantilles públiques, alhora que pretén ampliar-les.