La irregular jornada laboral dilata els horaris de l’hostaleria
Les dones fan les hores a la feina i després, quan arriben a casa, fan un altre torn per a tasques domèstiques
Els empleats de l’hostaleria cobren 1.368,8 euros bruts al mes, un 30% menys que un obrer
Més de sis milions d’espanyols treballen de manera més o menys habitual fins a última hora de la tarda, cosa que arrossega bars i restaurants
Espanya és, després d’Itàlia, el segon país on menys es dorm de tot Europa occidental

Treballar més hores a la setmana i a l’any que la mitjana europea, fer-ho en formats més irregulars i amb un fus horari desajustat constitueixen el combinat perfecte que explica per què a Espanya, a diferència d’altres països veïns, hi ha restaurants on es pot sopar a la una de la matinada.
La polèmica laboral d’aquesta última setmana la va servir amb safata la vicepresidenta segona i ministra de Treball, Yolanda Díaz, qualificant de "bogeria" els dilatats horaris de l’hostaleria. I l’encarregada de repartir-la per totes les taules va ser, amb la seva rèplica, la presidenta de la Comunitat de Madrid, Isabel Díaz Ayuso, al·legant que "Espanya té la millor vida nocturna del món, amb els carrers plens de vida i llibertat".
Millor o pitjor vida nocturna, el que mostren les estadístiques és que la nit es fa als espanyols més curta que a la resta d’europeus. Espanya és el segon país que menys dorm de tot Europa occidental, només superat per Itàlia. Segons les dades presentades al Congrés Nacional de Medicina General i de Família (SEMG), els espanyols dormen de mitjana 7 hores i 13 minuts al dia.
Quart sector en ocupació
Un altre dels arguments de la presidenta madrilenya va ser que obrir fins tard "dona ocupació". Concretament l’hostaleria ocupa el 8,3% dels treballadors espanyols, i és el quart sector –després del comerç (14,8%), la indústria manufacturera (12,1%) i la sanitat (9,4%)– que més ocupació genera, segons l’enquesta de població activa de l’INE. El quart ocupador i el pitjor pagador, d’acord amb l’enquesta de costos laborals també de l’INE. Els empleats de l’hostaleria cobren 1.368,8 euros bruts al mes, un 30% menys que un obrer de la construcció, un 37% menys que un mestre o un 63% menys que un empleat de la banca.
Perquè hi hagi algú darrere de la barra servint és necessari que hi hagi algú davant que demani. I el fet que el 30,5% dels treballadors espanyols, és a dir, uns 6,4 milions de persones, segons l’INE, treballi de manera més o menys habitual fins a última hora de la tarda arrossega després sectors com l’hostaleria.
Jornades més irregulars i més llargues en comparació amb els països més acabalats de la Unió Europea. Segons dades de l’OCDE, un treballador espanyol fa, de mitjana, 1.643 hores a l’any, 300 més que un alemany, 200 més que un suec o 140 més que un francès. En aquest sentit, la jornada d’un espanyol és més semblant –quantitativament– a la dels seus veïns ibers, els portuguesos, o mediterranis, els italians o els grecs.
"Tenim pendent aprofundir més en el debat sobre com distribuïm el temps", assenyala l’especialista en negociació col·lectiva i professora d’Economia i Empresa de la UB Patricia Elgoibar. "Els meus alumnes holandesos o danesos al·lucinen quan veuen alguns negocis que tanquen a l’hora de dinar o que obren fins tan tard", assenyala.
Caps de setmana
Treballar tots els dissabtes o algun dissabte al mes és relativament freqüent, fins al punt que representa la quotidianitat del 35% dels ocupats, segons l’INE. Més rar és fer-ho diumenge (22%) o de nit (12%). El que sí que indica l’estadística és que els horaris intempestius s’acarnissen especialment amb els més joves i que perjudiquen lleugerament més homes que dones.
"Les jornades irregulars, amb àmplies disponibilitats, cada vegada són més freqüents i allà hi ha una bretxa de gènere important", assenyala la investigadora de la UB Judit Vall. Una de les explicacions que troba aquesta economista al fet que hi hagi més homes que dones treballant fora dels horaris que fan oficines o escoles és a causa del desigual repartiment de les cures, que recauen majoritàriament a l’esquena d’elles. El que en l’acadèmia s’ha batejat com la doble jornada. És a dir, les dones fan les seves hores a l’oficina, la botiga o la fàbrica i després, quan arriben a casa, fan un altre torn per banyar els nens, cuidar l’àvia o fer la compra.
Notícies relacionadesSegons un dels estudis de referència a Espanya quant a distribució del temps de treball, liderat per la professora de la Universitat del País Basc Amaia Altuzarra, les dones treballen més hores que els homes al llarg de la setmana, si se sumen hores remunerades i no remunerades. "I el que observem és que quan una dona deixa d’encarregar-se de part de la feina de cures aquesta no l’assumeix un home, sinó que és perquè es paga a una altra persona per fer-ho, que sol ser una dona", diu Elgoibar.
"Especialment en les professions més liberals i qualificades, com per exemple els advocats, la disponibilitat es paga i això explica part de la bretxa salarial", afegeix Vall. La seva col·lega de professió, Elgobair, precisament està realitzant actualment un estudi sobre les diferències entre com enfoquen les negociacions individuals els treballadors en l’empresa quan persegueixen millores laborals. "Estem detectant que elles negocien flexibilitat per poder cuidar els fills, mentre que ells negocien un altre tipus de beneficis", explica.
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Barcelonejant Així és el jardí viral de Barcelona amb més de 200.000 flors
- Districte de Ciutat Vella El tràfic de fàrmacs per crear la ‘droga dels pobres’ s’expandeix a la zona més vulnerable de Barcelona
- A les 40 setmanes L’alcalde de Girona Lluc Salellas anuncia la mort del seu fill no nat «de manera inesperada»
- La lliga de campions Adeu, Champions; ‘ciao’, Ancelotti
- Metro de Barcelona Adjudicades per 48 milions les obres de les estacions de Manuel Girona i Campus Nord de l’L9
- Salut Aquestes són les conseqüències d'utilitzar la mateixa roba interior dos dies seguits
- Com evitar les trucades ‘spam’ Ni respondre ni bloquejar el número: això és el que has de fer per acabar amb les trucades ‘spam’ per sempre
- Desembarcament Els avantatges i els perills de portar l’esperit de ‘Sálvame’ a TVE: «Són personatges televisius difícils de domar»
- Privacitat "Jo mai dono el DNI": un expert explica com donar les teves dades de forma segura en hotels i allotjaments
- EUA ¿Caos o mètode? L’Acord de Mar-a-Lago, el pla que donaria un sentit a la guerra comercial de Trump