Poca unanimitat europea

El ‘döner’, últim refugi d’una Alemanya precaritzada.

A Alemanya no hi ha un horari de tancament nacional harmonitzat a escala per a la restauració als espais interiors. A les terrasses, l’horari de tancament habitual és a les 22.00 hores. L’única regla d’or per als locals, incloent-hi els bars nocturns o discoteques, és que han d’estar almenys una hora tancats –generalment, entre les 5 i les 6 del matí– per a les tasques de neteja. Cada land –estat federat– estableix les seves pròpies normes per a bars, restaurants o altres locals on serveixen menjar. A Berlín, com en altres ciutats amb reputació de noctàmbules, l’horari comú de tancament de la cuina als restaurants són les 22.00 hores, tot i que amb múltiples excepcions. L’amo pot establir que s’allargui fins a les 23.00 o a la mitjanit. Fins i tot hi ha restaurants que serveixen menjars tota la nit –a excepció de l’hora esmentada destinada a la neteja. En altres regions, especialment en l’àmbit rural, és difícil trobar un restaurant on serveixin menjar passades les 20 hores.

Sí que hi ha regles estrictes pel que fa a la jornada laboral, que no pot excedir les vuit hores diàries. La restauració és un dels sectors que més pateix la falta de personal progressivament endèmica que arrossega el conjunt de la vida pública alemanya, des dels comerços o sector serveis fins a la gran indústria. És un àmbit altament precaritzat, on sovint es treballa per sota del salari mínim interprofessional –12,41 euros l’hora– i no sempre es respecten els drets del treballador.

Per extensió, els amos de bars i restaurants amb problemes de personal miren de no allargar els horaris d’obertura dels seus locals fora de les hores de més afluència de públic. Fins i tot a la capital alemanya, on fins fa uns anys era relativament fàcil trobar llocs on menjar fins i tot altes hores de la nit, comença a escassejar aquesta oferta. L’últim recurs als noctàmbuls són els imbiss o parades de carrer de döner i altres fórmules de menjar ràpid, on el client consumeix dret el que compra.

Jornada màxima de 13 hores i 48 per setmana a França.

La jornada laboral a França està estipulada en 35 hores cada setmana. Però a la restauració, així com a molts altres sectors, el temps de treball setmanal resulta superior. Això és possible a través de les hores extres o bé acords sectorials o d’empresa. Més de la meitat dels assalariats a temps complet treballen més que aquestes 35 hores, segons dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INSEE, segons les seves sigles en francès).

La jornada màxima diària en el cas de la restauració se situa en 13 hores (o 12 en el cas que es treballi a la nit). El límit en aquest sector cada 7 dies pot arribar a les 48 hores. És a dir, el màxim que permet la UE. En el cas del dret francès, queda limitat a una mitjana de 46 en un període de 12 setmanes consecutives. Respecte als horaris nocturns, els bars i restaurants han de tancar com molt tard a les dues de la matinada, tot i que això varia lleugerament en funció dels territoris. Es tracta d’una competència dels prefectes (delegats del Govern).

A causa del caràcter estacional a les localitats turístiques, a més de la baixa qualificació de la mà d’obra, la restauració és sector propici a les llargues jornades. No obstant, aquesta precarietat ha resultat una arma de doble tall durant els últims anys. L’hostaleria, on treballa més d’un milió de persones a França i representa el 15% de les empreses al terciari, ha arrossegat problemes d’escassetat de mà d’obra. Alguns bars o restaurants l’han compensat millorant les seves condicions. Fins i tot alguns han apostat per la setmana de quatre dies.

Obertura lliure dins d’unes franges horàries a Itàlia.

Des que es va posar fi a l’excepcionalitat de la pandèmia, a Itàlia s’han tornat a aplicar gran part de les franges horàries prèviament establertes per a bars i restaurants. Roma n’és un exemple. D’acord amb les disposicions de l’ajuntament, els comerços locals tenen la facultat d’obrir a les 6 del matí i tancar a les 2 de la matinada, i és l’empresari qui decideix els horaris d’obertura i tancament que prefereix dins d’aquesta franja horària.

Els restauradors també tenen el dret de poder presentar sol·licituds d’avançament o pròrroga horària, cosa que serveix per anticipar o postergar els horaris fixats pel consistori. Tot i això, en aquest cas el restaurador ha de presentar un motiu vàlid per sol·licitar aquesta excepció, la qual només s’accepta després d’una avaluació de les autoritats, cosa que no és fàcil d’obtenir.

A més, en cas que el bar o restaurant tanqui després de la mitjanit, s’exigeix que es col·loqui un cartell per als clients on se’ls convida a tenir un comportament "adequat" i evitar discussions en veu alta o enrenous de qualsevol mena. Això últim es deu al fet que no són infreqüents les queixes dels veïns per les activitats nocturnes d’aquests comerços, especialment a les zones més freqüentades i als punts de reunió dels més joves, situació que també ha crescut amb l’augment del turisme.

Extensió excepcional d’horaris al Regne Unit.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Els horaris d’obertura i tancament dels restaurants al Regne Unit varien en funció del municipi i del tipus de llicència de cada local. En general, els restaurants solen obrir entre les 12 i les 15. 00 hores i entre les 18.00 i les 23.00. En el cas dels pubs, la regulació dels horaris d’obertura i tancament també depèn de les llicències i de les normatives de les administracions locals, tot i que per norma general la majoria estan oberts entre les 11.00 i les 23.00.

En algunes circumstàncies, el Govern britànic ha permès estendre els horaris dels establiments. El novembre de l’any passat, l’Executiu va anunciar la intenció d’estendre l’hora de tancament dels pubs fins a la una, en cas que alguna de les tres nacions que opten a disputar l’Eurocopa de futbol de 2024 arribi a les semifinals i a la final d’aquesta competició. "Anglaterra i Escòcia seran a Alemanya, i Gal·les encara té possibilitats de classificar-se, així que fem plans per recolzar la indústria hotelera", va dir el ministre de l’Interior, James Cleverly.