CAF i Talgo agafen vies separades

Totes dues són d’origen basc i familiar. CAF es va fundar com a tal el 1917, i la segona, el 1942. La primera, controlada per la família Urquijo, va començar a créixer gràcies a les inversions ferroviàries impulsades per la dictadura de Miguel Primo de Rivera. La segona va ser una de les marques industrials més conegudes d’Espanya que abanderava el franquisme. Ja en la democràcia, amb el desenvolupament de l’alta velocitat, mentre Talgo se centrava especialment a produir trens d’aquest negoci i intercity, CAF començava a diversificar-se més enllà del tren tradicional: metro, tramvia i, el 2018, autobusos.

Avui, després d’anades i vingudes accionarials i presència a la borsa, Talgo està controlat per part de les famílies fundadores, nous entrants i diferents fons. Destaca entre aquests Trilantic, que en controla el 45%. Presideix Talgo José Luis de Oriol, net del fundador. Des del març del 2021, el seu conseller delegat és Gonzalo Urquijo. Urquijo va ser president executiu d’Abengoa, que va acabar fent fallida, des del 2017. Afronta dues querelles per la gestió de l’empresa energètica que va ser comprada pel grup alacantí Cox. També és conseller de Ferrovial i Gestamp, a més de patró de la Fundació Princesa d’Astúries. Curiositats: Urquijo és descendent directe de la família que va ser propietària de CAF a través del seu banc.

CAF, amb seu al municipi guipuscoà de Beasain, és avui una de les joies industrials del País Basc. Un 14,06% està en mans de Kutxabank, i un 3%, de l’Institut Basc de Finances; com a consellera dominical en representació del banc hi ha l’exvicelehendakari Idoia Zenarrutzabeitia. El 24% de CAF està en mans dels treballadors, i la resta, repartida entre altres accionistes, borsa i fons. Entre els membres del consell d’administració de CAF hi ha l’exporter de la Reial Societat i de la selecció espanyola de futbol Luis Miguel Arconada.

Les diferències no s’acaben aquí. Talgo va facturar 652 milions el 2023 que es comparen amb els 3.825 milions de CAF. Talgo té una cartera de comandes de 4.223 milions, i CAF, de 14.200 milions. L’11 de març, la capitalització borsària de Talgo era de 537 milions i la de CAF sumava 1.158 milions. En el mercat mundial de construcció ferroviària, segons l’OCDE, CAF ocupa la desena posició del mercat, amb un 1,8% de quota. Talgo té la 15a, amb un 0,6%. Lidera el consorci xinès CRRC amb un 24,3%.

Els dubtes generats per l’opa sobre Talgo feta per part del grup oficialment hongarès Magyar Vagon, que factura tres vegades menys, han tornat a posar sobre la taula una pregunta en el sector: ¿i per què no és CAF el que compra Talgo? ¿Són complementaris?

Andrés Arizkorreta és president de CAF, en va ser el conseller delegat, i del Cercle d’Empresaris Bascos. A la pregunta, nega rotundament qualsevol interès de CAF en Talgo. El consorci basc, de fet, està intentant desenvolupar una estratègia que vagi més enllà del sector ferroviari, per centrar-se en el que –les modes hi obliguen– s’ha batejat com a mobilitat sostenible, i fora d’Espanya.

Segons les dades ofertes per l’empresa, els vehicles ferroviaris representen un 54% i aquest negoci va créixer el 2023 un 4% enfront el 49% que, per exemple, va augmentar el de fabricació d’autobusos, que ja és el 10% de la facturació. La facturació de CAF a Espanya representa el 13% i a Europa és lleugerament superior al 50%.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

La companyia té 15.500 treballadors arreu del món. A més d’Espanya, té fàbriques de trens als EUA, Mèxic, el Brasil, el Regne Unit i França. Però és a Polònia on es troba una de les grans apostes de CAF. El 2018 va comprar per 300 milions el fabricant d’autobusos polonès Solaris. Té en cartera comandes per valor de 1.838 milions. En cas de produir vehicles elèctrics i de combustible dièsel, ha començat a fabricar autobusos d’hidrogen, on copa ja el 60% del mercat europeu.

La demanda d’aquests autobusos, incipient encara a Espanya, comença a créixer a Itàlia, Àustria i Alemanya, on Solaris/CAF ha començat a dur a terme els seus primers subministraments. Rafael Barbadillo, president de la Confederació Espanyola d’Autobús, preveu que els autobusos impulsats per hidrogen seran cada vegada més importants a mesura que millorin les infraestructures (distribució i emmagatzematge). Una diferència encara substancial: fabricar-lo costa uns 850.000 euros enfront dels 300.000 de l’autobús de dièsel i els 550.000 de l’elèctric.