Menjar malament genera 9,2 bilions de cost mundial a l’any

Amb aquests especialistes treballa el professor Walter Willet, investigador a la Facultat de Salut Pública TH Chan de la Universitat de Harvard, que ahir va intervenir al Congrés Internacional sobre la Dieta Mediterrània, celebrat en el marc de la fira Alimentaria de Barcelona. Tot i que l’enfocament de la seva xerrada va ser sobretot sanitari –va parlar molt dels efectes de la dieta sobre la diabetis, el colesterol i el risc de tenir un infart–, Willet va ser taxatiu a l’hora de posar dades a l’impacte econòmic que té portar una alimentació adequada, amb una quantitat equilibrada de carn vermella i una dosi diària de lactis, a més de verdures, fruites, llegums, peix i fruita seca.

"Una dieta correcta permet, per exemple, reduir en un 29% l’emissió de gasos amb efecte hivernacle i ajuda a estalviar un 13% en aigua de reg, perquè s’evita el malbaratament de recursos des del principi de la cadena alimentària", va remarcar. La disminució en l’ús de fertilitzants és del 21% i en l’ús de la terra, del 51%, va afegir. El cas és que el sistema actual, que inclou la producció i distribució d’aliments a una població en creixement, té uns costos ocults, inclosos els causats per la malnutrició i la desnutrició, la pèrdua de productivitat i el dany ambiental, que s’estimen en l’equivalent al 10% del PIB mundial anual.

Dieta de salut planetària

Willet va ser un dels impulsors de la dieta EAT-Lancet o dieta de salut planetària, una iniciativa sorgida al voltant de la revista científica The Lancet, que va instar experts en economia del canvi climàtic, salut, nutrició, agricultura i recursos naturals a elaborar una pauta alimentària base a partir de la qual es podrien adaptar les cuines de diferents cultures i tradicions, no només la mediterrània.

Aquesta pauta, basada en una dieta estàndard de 2.500 calories diàries per als adults, es va publicar el 2019, però ara serà revisada, va explicar el professor de Harvard, "per corregir algunes qüestions com les derivades de la pandèmia de la covid, que va posar sobre la taula el risc que sorgeixin noves malalties infeccioses". "També s’intentarà insistir en la urgència d’una gran transformació alimentària mundial, vist que les injustícies i les desigualtats del sistema alimentari han augmentat", va afegir.

Com menjar

El propòsit d’aquesta dieta flexible és proporcionar criteris o guies sobre diferents grups d’aliments que en conjunt constitueixen una dieta òptima per a la salut humana i la sostenibilitat ambiental. "És una dieta que està basada en plantes en la qual els cereals integrals, les fruites, les verdures, les nous i els llegums constitueixen una proporció més gran dels aliments consumits", va remarcar Willet, que també va recordar, no obstant, que "la carn i els lactis són parts importants de la dieta, però en unes proporcions significativament més baixes als altres aliments i, sobretot, en quantitats inferiors a les que es consumeixen actualment als països occidentals".

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Per arribar a la pauta recomanada de 2.500 calories que un adult necessita al dia (una quantitat, no obstant, que varia en funció de l’edat, el sexe, els nivells d’activitat i els perfils de salut de cada individu), s’hauria de duplicar el consum actual de fruites, verdures, llegums, fruita seca i cereals integrals i reduir en més del 50% el de sucres afegits i carn vermella (principalment als països més rics).

"El consum excessiu és un desaprofitament d’aliments que té costos tant per a la salut com per al medi ambient", va sentenciar el professor.