"Volem la independència, però mentrestant s’han de finançar bé els hospitals"

La consellera d’Economia (Sant Martí de Tous, 1979) haurà de transitar uns mesos per aigües més turbulentes que en els 10 anys en què va treballar al Banc Central Europeu (BCE), del 2004 al 2015. La seva tasca ara és vendre la proposta de finançament «singular» per a Catalunya en un context electoral.

"Volem la independència, però mentrestant s’han de finançar bé els hospitals"
4
Es llegeix en minuts
Agustí Sala
Agustí Sala

Redactor en cap d'Economia

Especialista en Economia

Ubicada/t a Barcelona

ver +

¿Com podem diferenciar la seva proposta del concert basc?

La nostra té tres elements ben clars. El primer és un model de sobirania fiscal plena, cosa que suposa recaptar tots els impostos. I això va acompanyat de dos elements més: un fons o transferència per pagar aquells serveis que l’Estat presta a Catalunya i un fons d’equilibri territorial.

I, perquè ho entengui tothom, ¿quin guany real suposaria per a Catalunya recaptar 52.000 milions en impostos?

El guany net no l’hem quantificat perquè haurà d’estar subjecte a negociació. És una proposta en la qual fa mesos que treballem, que identifica i fa una anàlisi completa i rigorosa del model actual i el que hi ha en altres territoris comparables. I també va acompanyat d’una anàlisi jurídica.

¿Què revela?

Del total de recaptació que genera Catalunya, la Generalitat disposa només de la meitat i en recapta només el 9%. La pregunta aquí és ¿què es fa amb l’altra meitat? El model que defensem, més enllà de la xifres, és un funcionament correcte, rigorós i, sobretot, transparent. El que tenim ara, i no ho dic jo sinó multitud d’experts i crec que amb un consens molt ampli, és un model arbitrari i opac. De fet, el mateix director de Fedea, Ángel de la Fuente, afirma que el model autonòmic actual té molt de loteria. I a nosaltres no ens agrada la loteria; volem les coses clares i, per tant, volem recaptar els impostos i, a partir d’aquí, que la ciutadania pugui visualitzar quin és l’ús que es fa d’aquests recursos, quants van a educació, a sanitat...

¿Per què llancen la proposta en precampanya electoral?

Vam rebre un encàrrec per part del Govern per fer una proposta i presentar-la durant el primer trimestre d’aquest any. De fet, deriva també de mocions del Parlament. I això enllaça amb l’acord d’investidura. És un encàrrec molt important que havíem de complir. El Govern vinent ha d’ocupar-se d’aquesta qüestió, amb tota la serietat, urgència i rellevància que té. I per a això haurà que generar consens, comptar amb la força de la societat catalana, dels agents econòmics i socials i implicar el conjunt de l’arc polític. I en això el PSC té molt a dir.

El Govern ja ha dit que no, que en la reforma del sistema han d’intervenir totes les autonomies.

En la Confederació Helvètica es funciona sobre el principi de la sobirania fiscal, per tant, cada cantó recapta els impostos que es generen al seu territori i funciona perfectament bé, o les províncies canadenques o els estats dels EUA. Reitero: el model de finançament actual a l’Estat espanyol és una anomalia per la seva arbitrarietat, la seva opacitat, perquè perjudica greument Catalunya, perquè conté el sistema d’avançaments i de liquidacions que impedeixen fer una bona planificació... És un model que cal canviar.

Tenint en compte els referents que utilitzen, ¿defensen un Estat federal?

El nostre horitzó per a Catalunya és clar, és ser un Estat independent. I això no només és compatible sinó que és absolutament necessari acompanyar la materialització d’aquest horitzó amb els recursos que Catalunya necessita i mereix. Fa 40 anys que tenim unes dinàmiques d’injustícia que han d’arribar al seu punt final. És un canvi de paradigma. Reitero, l’horitzó és clar, que Catalunya pugui ser un Estat independent, però mentrestant necessitem finançar bé els hospitals. Per arribar a la mitjana europea en matèria d’educació hauríem de comptar amb 3.800 milions més, per arribar al 4,7% del PIB i 10.000 milions més per a sanitat. Ha de quedar clar que l’economia catalana creix, és forta i dinàmica. L’any passat va créixer sis vegades més que l’europea, però hi ha un 10% que desapareix, del qual no disposem. No sabem què es fa amb el 50% dels impostos que es generen a Catalunya. La Generalitat només disposa de la meitat i en recapta el 9%. Plantegem passar del 9% al 100%. I amb un element diferencial respecte al concert basc: un fons d’equilibri territorial.

Però d’aquest element essencial, el que seria la quota de solidaritat, no donen gaire detall.

Això ha de formar part d’una negociació bilateral amb l’Estat, com es reconeix en l’acord d’investidura entre ERC i el PSOE. I dos de cada tres catalans tenen clar que la Generalitat hauria de recaptar els impostos que es generen a Catalunya.

Y ¿el cost de la vida no ha de ser un element essencial?

Notícies relacionades

Parlàvem d’anomalies del model actual i aquesta n’és una, no incorporar el cost que suposa prestar els serveis públics a cada territori de l’Estat. Ningú pot entendre que Catalunya sigui dels territoris que més aporten per càpita i, en canvi, quedi dels últims en el repartiment. Això vol dir que una persona de Catalunya té menys drets que la d’altres territoris. Això, que pot semblar normal perquè fa 40 anys que passa, no ho és perquè no passa enlloc més.

Malgrat que afirmen que el que s’ha proposat té encaix legal, caldria fer reformes legals, ¿oi?

Són modificacions que serien igualment necessàries per a una reforma del règim comú actual. No té res d’extraordinari. Seria una modificació de la LOFCA, la llei de finançament de les autonomies de règim comú i la de cessió de tributs a Catalunya. És una qüestió de voluntat política, no una qüestió jurídica.