La guerra de l’ecopostureig

La rèplica de Repsol va arribar dijous, de la mà del seu conseller delegat, Josu Jon Imaz: «¿Vol que tanquem les refineries i els seus 28.000 llocs de treball?». «Per ara és molt difícil pensar a tancar les refineries espanyoles perquè tenim un model molt dependent dels combustibles fòssils. [...] En la nostra estratègia de mobilitat a llarg termini, el 2040 o el 2050, hem d’estar preparats per a un abandonament dels combustibles fòssils on afortunadament és molt probable que no necessitem la gasolina ni el gasoil», va contestar la vicepresidenta.

Ribera es posiciona, així, del costat d’Iberdrola, amb qui ha tingut els seus pros i els seus contres durant la crisi energètica, primer a compte del buidatge d’embassaments a l’estiu del 2021 i després, el setembre d’aquell mateix any, quan va anunciar que retallaria els ingressos de les centrals inframarginals (nuclears i hidràuliques, principalment). El discurs de la vicepresidenta no és nou, tampoc el de Repsol, ni el seu enfrontament dialecticoideològic.

Canvi tecnològic

Tot just arribar al Govern central, minuts abans de comparèixer en la seva primera Comissió per a la Transició Ecològica al Congrés dels Diputats per donar compte dels seus plans com a ministra, el 2018, Ribera va dir que «el dièsel té els dies comptats» i va arribar a posar-hi data, el 2040, en un esborrany de llei de canvi climàtic i transició energètica, que posteriorment va esmenar. Llavors, Josu Jon Imaz i també el president de Repsol, Antonio Brufau, van defensar que ningú pot decidir «quines tecnologies» s’han d’utilitzar en el futur.

Des d’aquell dia, Ribera ha deixat clara la seva aposta per impulsar l’electrificació, davant la qual se situa la petrolera. Repsol no renega de l’electricitat –conscient del canvi tecnològic va decidir tenir la seva pròpia marca elèctrica i és la quarta comercialitzadora del mercat–, però tampoc vol anar en contra de la seva principal font d’ingressos, el petroli. I això és el que sembla molestar a Ribera, que defensa la «indústria i el seu futur» però amb «preus de l’electricitat assequibles i estables de la mà de les energies renovables», segons fonts del seu ministeri.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

«Sense negar la realitat, apostant per la descarbonització, els gasos renovables, l’hidrogen verd i, per descomptat, que es necessita a tota la indústria bàsica, el sector químic i les refineries», afegeixen aquestes fonts. Alhora, defensen «que Repsol garanteixi l’ocupació dels seus 28.000 treballadors fent evolucionar la companyia». El consum elèctric tampoc ajuda, amb el baix canvi tecnològic en el transport, la indústria i les llars, la demanda elèctrica el 2023 va ser la més baixa des de fa dues dècades.

Un altre exemple de conflicte entre el trio Iberdrola-Repsol-Ribera es va produir a finals del 2020. El Consell de Ministres va aprovar llavors una norma per traslladar una part del cost de la factura de la llum (les primes a les renovables) a la factura del gas i als carburants. L’objectiu de Teresa Ribera era incentivar els consumidors al canvi tecnològic, tot i que aquesta norma no es va aprovar mai.