El rol de l’administració

Certament, casos com el de Koldo o el de la parella d’Ayuso reforcen aquesta percepció. Ara bé, sortosament també coneixem molts polítics i partits polítics amb les mans netes. Sigui com sigui, el que es fa evident és que aquells que han tingut una tolerància zero vers la corrupció tampoc han aconseguit donar resposta al problema de la insatisfacció política. La desafecció és causada per múltiples aspectes, que donarien per diversos articles, però avui vull situar-ne un que darrerament ha ressonat amb força: la sensació generalitzada que l’administració pública no resulta prou útil i necessària.

Aquestes darreres setmanes a la política catalana hem viscut tan pocs consensos que fins i tot s’han hagut de convocar unes eleccions. Tanmateix, n’hi ha hagut un que ha quedat gairebé invisibilitzat, però que busca respondre al repte plantejat. Arran de les protestes de la pagesia, tots els grups polítics del Parlament de Catalunya s’han posicionat favorablement sobre la reducció de la burocràcia en el sector primari. Tots, per unanimitat, han conclòs que, si volen apropar l’administració a la ciutadania, han de simplificar els tràmits administratius.

Aquesta proposta, que ara ha sabut liderar la pagesia, és amb tota probabilitat una de les propostes més comentades en tots els sectors. La sensació de desconeixement sobre on es dipositen els nostres impostos, de pèrdua de temps a l’hora de cercar les ajudes o de paperassa innecessària és habitual a tot arreu. Més enllà del repte evident de cercar un equilibri entre l’exigència d’una sèrie de criteris i de simplificar la càrrega burocràtica (que no sempre resulta senzill), el que es fa cada cop més evident és que molt del temps que dediquem a requisits de l’administració es podria evitar.

Ajudes directes

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Una de les millors maneres de reduir el temps dedicat a l’administració i de percebre que els nostres recursos són ben utilitzats és amb les ajudes directes, incondicionals i universals. Dos exemples clars són el val escolar, que s’ha dirigit a totes les famílies amb alumnes a primària i del qual se n’ha beneficiat el 96%, i l’ingrés mínim vital, que s’ha de sol·licitar, que és condicionat, que va dirigit a un segment concret de població i que només ha arribat al 44% dels seus beneficiaris. Com més directa i senzilla de rebre és, més útil resulta.

Ara que estem en context electoral, sentirem moltes propostes, que qui sap si algun dia s’arribaran a implementar. El que han de tenir clar tots els partits polítics és que si volen ser percebuts com a útils caldrà que també facin esforços a apropar l’administració. Caldrà baixar al detall aquesta proposta que han votat al Parlament i transversalitzar-la en tots els sectors. Ho necessiten per tornar a legitimar l’administració pública i per tornar a legitimar la política institucional.