El poder de compra dels salaris a Espanya s’allunya de la mitjana de la UE

No obstant, tot aquest creixement, tant de la producció com de l’ocupació, no s’està repercutint ni repartint amb la mateixa intensitat en els salaris i altres ingressos de les llars. Les dades publicades ahir per l’Eurostat mostren que els espanyols estan entre la minoria d’europeus que el 2023 encara no havien recuperat el poder de compra que tenien abans d’esclatar la pandèmia.

Rànquing europeu

Cada any l’oficina estadística de la UE actualitza el seu plafó d’evolució del poder de compra per països. En aquest plafó hi mesura les variacions del producte interior brut (PIB) per càpita en cada estat, ajustat segons l’evolució dels preus i el seu nivell previ. La voluntat és poder establir un rànquing entre els europeus més acabalats i els que menys. Per fer-ho, estableix una referència per a la mitjana de la UE i traça la línia en 100 punts. Tots els països que estiguin per sobre d’aquests 100 punts tenen més poder de compra que la mitjana, i tots els que estigui per sota, menys.

Espanya va tancar el 2023 amb una puntuació de 89, és a dir, 11 punts per sota de la mitjana europea. Per posar-ho en perspectiva, el país amb més poder de compra és Luxemburg, amb 240, i el que en té menys és Bulgària, amb 64. La comparativa dels últims quatre anys, en què Europa va superar una pandèmia que després va encadenar amb una crisi energètica i d’inflació aixecada per la guerra a Ucraïna, no és positiva per als espanyols.

Lenta recuperació

Espanya ostentava una puntuació de 91 punts just l’any abans d’irrompre la covid. El primer any de la pandèmia va provocar una caiguda de vuit punts, fins als 83, de manera que és el país que perd més punts en el reequilibri de la distribució de la riquesa de la UE. I posteriorment ha anat recuperant terreny, però encara segueix per sota de la mitjana i per sota de la posició que ocupava abans d’esclatar la covid. És a dir, un espanyol pot anar menys tranquil avui per Europa que fa quatre anys, perquè el seu poder de compra, en comparació del de la majoria de veïns europeus, ha evolucionat pitjor.

Les dades de l’Eurostat mostren que en l’actual cicle econòmic els països que han avançat més posicions han sigut els l’Est, que al seu torn eren (i malgrat la millora continuen sent) els que ostentaven menys PIB per càpita. Amb permís d’Irlanda, marcada per conjuntures i models fiscals molt particulars, els països que han guanyat més punts en la comparativa han sigut Bulgària (+11), Croàcia (+9) i Romania (+8). A l’altre costat de la balança, els que han perdut més han sigut Luxemburg (-12), Alemanya (-6) i França (-5). Així, Espanya n’ha sortit més mal parada que Portugal (+4) o, amb més moderació, Itàlia (0).

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Aquest any les patronals i els sindicats han arrencat la negociació col·lectiva a Espanya amb uns increments pactats just al mateix nivell que la inflació. Segons l’estadística recopilada pel Ministeri de Treball, els salaris pactats estan augmentant al 2,85%, davant un IPC del 2,8% fins al febrer. Aquesta dada de salaris pactats combina tant els convenis firmats altres anys i en vigor aquest com els nous. Aquests últims, però, estan recollint augments més grans, concretament del 3,4%.

Patronal i sindicats van consensuar en el vigent acord per a l’ocupació i la negociació col·lectiva (AENC) una mena de conveni de convenis, que els sous haurien de pujar almenys un 3% per a aquest any.