"Realment, l’Administració catalana no és eficient"

¿Pensa canviar o reforçar alguna cosa a FemCat?

El meu antecessor, David Marín, va fer un pla estratègic del 2023-2025. Va ser consensuat. La ruta està marcada. Evidentment, jo seguiré aquest pla, però he incorporat un parell de coses de collita pròpia. Una és que voldria posar en valor els viatges de benchmark que hem fet, que són nou en total fins ara. Han sigut molt potents des del punt de vista de l’experiència i té molt sentit aprofitar-los. I un altre element que m’agradaria introduir és la territorialització. I és que crec que a Catalunya cometem l’error de ser molt barcelonacèntrics.

¿Això significaria tenir delegacions?

En el fons és posar en valor tota la riquesa del territori. Es tracta que realment ens creguem que a part de Barcelona hi ha una altra Catalunya que té molta força i que es pot posar en valor.

Des d’alguns àmbits se’ls qualifica com un lobby independentista.

No som ni lobby ni independentista. Busquem que Catalunya sigui un país potentíssim. Estem centrats en el desenvolupament econòmic en general i evidentment també en l’empresarial. FemCat està composta per empresaris i directius que volen una Catalunya millor empresarialment i econòmicament. Dins de FemCat hi ha gent independentista, segur que sí, i gent que no ho és, també. Jo diria que som molt transversals. Des de l’inici se’ns va posar l’etiqueta, però crec que no té cap consistència.

Vostès han participat en alguns manifestos sobre grans qüestions, l’últim dels quals el de la reforma del sistema de finançament autonòmic, ¿ho continuaran fent?

Hi ha eleccions el 12 de maig. Hauríem d’aconseguir que tots els partits polítics es defineixin sobre les qüestions bàsiques del país i que concretin. Penso que seria molt bo que aquest grup d’institucions, (com la vintena que va reivindicar la reforma del finançament) ens poséssim d’acord per collar tots els partits perquè defineixin la seva posició en cada una de les coses transcendentals del país. En el fons no hi ha gaires coses sobre les quals s’han de definir. El que passa és que els partits s’escapoleixen o passen de puntetes perquè prefereixen no definir-se.

¿Què persegueixen?

Si realment el que pretenem és una Catalunya millor, el que fa falta és veure quin és el posicionament perquè cadascun dels votants sàpiga a què atenir-se. Si parlem només de lluites entre partits i no de les coses de menjar, que ens fan evolucionar com a país, estem perdent el temps.

¿Hi ha temes qualificats de transcendentals, dels que es parla molt però dona la sensació que es fa poc, com les energies renovables?

Crec que tenim un greu problema de manca de definició política. Els nostres governants són elegits pel poble perquè manin i perquè decideixin. El que no pot ser és que no hi hagi definició de res. Això és el que està passant. Hem d’acabar amb la política del no. Hem d’aconseguir que els governants prenguin decisions.

¿És un problema de Catalunya, amb qüestions com l’ampliació de l’aeroport, o de totes les administracions?

No ho tinc tan clar perquè hi ha territoris que tenen molta més definició administrativa. Jo l’emmarcaria amb una paraula: la manca d’una administració eficient. Realment, l’administració catalana no és eficient. Això es deu que hi ha falta de decisió i poca voluntat política per treballar i avançar. En aquest calaix podem posar l’aeroport també. Tot. En definitiva, si analitzes el conjunt no existeix definició. Això és una antítesi del món empresarial, en què l’empresari ha de decidir. De vegades s’equivoca i ha de retrocedir.

¿Què més els preocupa?

Una de les coses que en l’àmbit empresarial ens té angoixats i que té a veure amb un dels nostres pilars fundacionals és que hem de tenir una Catalunya socialment sostenible. Avui dia som 8 milions. ¿I això què significa? Que en els últims temps ha arribat moltíssima gent de fora i si no sabem integrar-la, això pot ser explosiu. La font d’integració entenem que té a veure amb la cultura, la llengua, però també amb un concepte que des de FemCat creiem que existeix que és l’esperit emprenedor, d’esforç. I, com no siguem cautelosos, pot diluir-se i quedar-nos sense identitat. I es requereix que siguem capaços de transmetre’l perquè això és el que ens ha donat aquesta gran força que hem tingut al llarg dels segles.

Una gran preocupació sempre ha sigut l’FP, ¿com està evolucionant? —Jo diria que hi ha dos vessants que són una mica diferents. Una cosa és l’FP i una altra és l’FP dual. No existeix una veritable col·laboració public-privat. Per desenvolupar-les correctament es requereix la col·laboració entre la part del món privat, el món empresarial i la part del món acadèmic o universitari, etc. Això no s’està donant.

¿Quines són les principals preocupacions que tenen els empresaris?

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Una és aquesta administració eficient. És un pilar bàsic per al desenvolupament de Catalunya. I l’altra és la manca de recursos que té Catalunya per poder desenvolupar tot el que es requereix, o sigui, infraestructures, salut, ensenyament, seguretat... El tema de les infraestructures, des d’un punt de vista de situació del país, és preocupant perquè està bloquejant molt el possible desenvolupament.

¿I la burocràcia?

Veig un problema de soca-rel: l’administrador no es fia de l’administrat. I per tant, tota la gestió i tot està per evitar que l’administrat no defraudi. I per tant, tot el sistema és ple de supercontrols. I caldria plantejar-ho completament a la inversa: fiem-nos de l’administrat, i si no compleix, llavors castiguem-lo. Però no... Tota la paperassa és per un tema de control. I això no és una administració eficient. I l’altre problema que també és molt frustrant és que l’administració no vol decidir.