Primer trimestre de rècords a les borses

A finals dels anys 80, mentre la borsa americana es desprenia del crac de l’octubre del 1987, el principal índex borsari japonès, Nikkei, arribava al seu rècord històric en 38.915 punts. Era el 29 de desembre del 1989 i totes les apostes indicaven que el Japó es menjaria el món i es convertiria en la primera gran potència gràcies al seu desenvolupament tecnològic. Mesos després la seva economia va explotar gràcies al còctel habitual: bombolla del sector immobiliari que havia contaminat el financer. La pujada dels tipus d’interès, iniciada pel banc central d’aquell país, va esfondrar el castell de cartes.

Van començar les dècades de pèrdues del Japó. Deflació i creixement econòmic nul que no van impedir, gràcies a les peculiaritats del seu mercat laboral, mantenir-se a prop de la plena ocupació. El seu lideratge tecnològic va ser superat amb la irrupció d’internet pels EUA i, contra tots els pronòstics, la Xina va començar a créixer a passos de gegant. El 1989, el seu rival asiàtic havia viscut la massacre de la plaça de Tiananmen i ningú hauria apostat pel seu canvi trenta anys més tard.

Gairebé 35 anys després, l’índex més seguit del Japó ha tornat a superar el seu rècord històric. L’economia nipona va créixer un 1,9% el 2023 i les seves expectatives per a aquest i l’any vinent són superiors a l’1%. El seu banc central ha apujat tipus d’interès i els ha situat en positiu, per primera vegada en 17 anys.

Aquest optimisme no es produeix només al Japó. Les borses més importants als dos costats de l’Atlàntic estan en rècords històrics. Els exemples de França i Alemanya són paradigmàtics. En el cas d’Espanya, tot i estar lluny del rècord establert el 8 de novembre del 2007 en 15.945,7 punts, va superar la setmana passada la bretxa dels 11.000 punts, que no tocava des del 2017. Les caigudes dels índexs d’ahir van impedir consolidar-ho. Als EUA, els seus principals índexs han generat pujades constants els últims cinc mesos.

L’optimisme s’ha apoderat dels mercats en el primer trimestre del 2024 impulsat per les expectatives de rebaixes de tipus d’interès al llarg de l’any fruit del sentiment que la inflació s’ha controlat.

La rapidesa dels esdeveniments ha deixat al bagul dels records els problemes de la cadena d’oferta generats per la invasió d’Ucraïna per part de Rússia, i pel temor d’una crisi energètica. En l’horitzó, els inversors amplien les seves apostes perquè les empreses continuaran veient com creix el seu benefici per acció. Nikkei va guanyar un 22% fins al març. L’Ibex 35, un 9,6%. El Dax alemany, un 10,39%, i el CAC francès, un 8,78%. Als EUA, al discret augment del Dow Jones del 5% s’hi va sumar el 9,1% del Nasdaq, índex amb una ponderació majoritària de les empreses tecnològiques.

Tots els riscos que es vulguin

En el seu últim informe de perspectives econòmiques, l’OCDE estima que l’economia mundial creixerà un 2,9% el 2024 i un 3% el 2025. I la inflació tornarà a rondar el 2%, objectiu dels bancs centrals l’any vinent. Els països que lideraran aquest creixement seran, per aquest ordre, l’Índia (més d’un 6%), Indonèsia, la Xina i Turquia. A Europa, Espanya creixerà per sobre dels seus iguals gràcies, un any més, a l’impuls del sector turístic. L’OCDE projecta un augment del PIB de l’1,5% el 2024 –tot i que serveis d’estudis com el BBVA estimen que creixerà un 2,1%– i del 2% el 2025.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

¿Riscos? Tots els que es vulguin col·locar en la balança. L’OCDE recorda els "alts riscos geopolítics". Aquí s’inclou des del que pot passar a Ucraïna i els pròxims moviments de Rússia fins a una escalada de la violència al Pròxim Orient a causa de la invasió de Gaza per part d’Israel. Qualsevol esdeveniment negatiu podria disparar de nou la inflació –via preus del petroli– i obligar els bancs centrals a retardar la baixada de tipus. La previsible –així ho vaticinen les enquestes– victòria de Donald Trump en les eleccions presidencials del 5 de novembre als EUA no genera, de moment, efectes en els mercats financers.

A més de la renda variable, hi ha un altre actiu que bat rècords: l’or. El preu de l’unça d’or s’ha situat en 2.275 dòlars, un increment del 10,2% des de començament d’any. Històricament és conegut com el valor refugi davant possibles turbulències. La crisi del 2008 i la pandèmia ho van demostrar. ¿Avís de navegants cauts?