L’estalvi de les llars es dispara per l’ocupació i la moderació de la inflació

Segons l’estadística dels comptes trimestrals no financers dels sectors institucionals publicada ahir per l’INE, la renda disponible de les famílies va créixer l’any passat a l’11%, fins a arribar als 923.560 milions d’euros. L’increment es va deure principalment a l’augment dels salaris cobrats (8,8%), en un context de creixement de l’ocupació i dels sous, i també als ingressos més elevats per prestacions socials (9,9%) i rendes de la propietat (56,4%).

Les llars van destinar al consum 813.066 milions d’euros, el 6,1%, i 46.455 milions més que l’any anterior. Com que l’augment de la renda disponible bruta va ser més gran que el de la despesa, l’estalvi es va disparar un 70,6%, fins als 108.139 milions d’euros, 44.760 milions més que el 2022. La quantitat estalviada és similar a la del 2021 (109.975 milions) i només està per sota de l’excepcional del 2020 (133.428 milions).

L’estadística de l’INE revela que l’estalvi global de les famílies va ser més que suficient per finançar la seva inversió (64.539 milions, un 8,1% més, en vivenda o actius financers), després que el 2022 estigués a punt de no fer-ho per primera vegada en una dècada. Així les llars van registrar una capacitat de finançament de 42.361 milions d’euros, davant els tot just 2.500 milions de l’exercici anterior.

Empreses i bancs

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Les dades de l’INE també mostren que el conjunt de l’economia espanyola va donar una capacitat de finançament davant la resta del món de 54.013 milions d’euros l’any passat (3,7% del PIB i un 160% més que el 2022) gràcies a l’excedent de les empreses, els bancs i les famílies, que van compensar el saldo negatiu de l’Administració pública. El dèficit del sector públic acumulat en els 12 mesos del 2023, així, es va traduir en una necessitat de finançament de 53.159 milions d’euros.

Les empreses, per la seva banda, van reduir el seu excedent d’explotació un 3,6% i el seu estalvi un 4,3% (fins als 207.014 milions), però van poder finançar la seva inversió (que va baixar un lleuger 0,7%) i conservar un excedent de 32.028 milions (-23,1%). En el cas de les entitats financeres, el seu excedent d’explotació es va disparar un 65% en un context d’alts tipus d’interès, però el seu estalvi va baixar un 14,5% (fins als 38.276 milions). En qualsevol cas, els va ser suficient per finançar la seva inversió i, a més, conservar un excedent de 32.783 milions.