El Banc d’Espanya proposa una reforma de l’impost a la banca

L’actual impost, que en realitat és una "prestació patrimonial de caràcter públic no tributari", es calcula sobre la suma del marge d’interessos de les entitats (interessos cobrats pels crèdits menys els pagats pels dipòsits) més les comissions netes (cobrades menys pagades).

Diferència amb les hipoteques

El Banc d’Espanya estima que això perjudica els bancs més centrats en les pimes: és un negoci que els aporta un marge més gran d’interessos perquè aquests crèdits tenen uns tipus més elevats que els de les hipoteques, però que també obliga les entitats a reservar més provisions per afrontar futures pèrdues, ja que el risc d’impagament és més elevat en les petites i mitjanes empreses que en els crèdits per a compra de vivenda, en què el propi immoble serveix de garantia.

Per això, l’organisme supervisor ha proposat a l’Executiu que les provisions s’integrin en la base imposable, restant-les de la xifra d’ingressos obtinguda per la suma del marge dels interessos i les comissions. No es tracta de reduir la recaptació que rebran les arques públiques. De fet, es podria mantenir en el nivell actual, per exemple elevant el tipus de gravamen (actualment, el 4,8% de la base imposable). L’objectiu del Banc d’Espanya, en canvi, és que l’impost no discrimini entre els diferents models de negoci, ja que ha comprovat que ara es penalitza els bancs de pimes (Sabadell o Bankinter) davant els que estan més centrats en hipoteques (Ibercaja o Unicaja).

Una altra de les propostes que la institució ha fet arribar a l’Executiu és que totes les entitats amb negoci a Espanya estiguin obligades a pagar l’impost, no només les grans. Actualment només l’han d’abonar els bancs que van obtenir una suma d’interessos i comissions al país igual o superior a 800 milions d’euros l’any 2019. Això ha deixat fora entitats com ING i les caixes rurals. El Banc d’Espanya considera que això suposa una discriminació que perjudica la competència en igualtat de condicions al mercat.

Així mateix, el supervisor ha plantejat al Govern que s’elimini la prohibició que el cost de l’impost pugui repercutir en el client. En un recent informe, el Banc d’Espanya va apuntar que no ha vist evidències que s’hagi produït aquesta afectació, si bé també va indicar que és molt difícil de comprovar. En cas que es produeixi, a més, calcula que seria d’una quantia mínima, atesa la dimensió de l’impost, de manera que considera més convenient retirar-lo. Com amb les altres recomanacions, va en la línia de les advertències que ja va llançar el Banc Central Europeu (BCE) respecte al tribut el novembre del 2022, quan va recordar que espera que les entitats "reflecteixin en els preus dels préstecs tots els costos pertinents, incloses les consideracions fiscals".

Públicament, el Banc d’Espanya només ha defensat que se segueixi el model italià en la reforma de l’impost. En una recent entrevista a EL PERIÓDICO, el governador, Pablo Hernández de Cos, va confirmar que així ho havia traslladat al Govern. "En el cas que el Parlament decidís mantenir l’impost com a permanent, una manera d’alleujar la preocupació que suscita per a l’estabilitat financera podria ser donar als bancs la possibilitat que es dedueixin les aportacions addicionals a reserves o a capital. Estaríem generant un incentiu a l’acumulació de capital i, per tant, a augmentar la resiliència del sector bancari. Això és el que s’ha fet en el cas italià i seria una manera de fer compatible aquesta mesura amb reforçar la solvència del sector", va argumentar.

Disparitat en el Govern

No obstant, la vicepresidenta primera i ministra d’Hisenda, María Jesús Montero, ho va descartar després: "Dissenyarem l’impost perquè les entitats financeres també contribueixin al finançament dels serveis públics, no que puguin passar millor el test d’estrès". Per la seva banda, el portaveu econòmic de Sumar, Carlos Martín, ha proposat a l’ala socialista de l’Executiu no només fer-lo "permanent", sinó que això sigui el primer pas per "augmentar-lo" posteriorment. El gravamen va aportar a les arques públiques 1.214 milions d’euros el 2023 i previsiblement la recaptació aquest exercici serà més elevat.

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, està sent caut. "D’ara endavant, el fet que aquestes mesures es facin permanents o no (en referència també a l’impost a les energètiques), haurà d’incorporar elements addicionals de política econòmica", va explicar en una entrevista a La Sexta. Des del seu departament s’apunta que s’ha d’incorporar en l’anàlisi les implicacions que el canvi de cicle de la política monetària tindrà en els comptes de les entitats, ja que el BCE té previst començar a baixar els tipus oficials al juny. Els suggeriments del Banc d’Espanya s’interpreten en el marc de la seva missió de preservar l’estabilitat financera, però es precisa que el Govern ha de tenir una visió àmplia dels interessos generals.

Des de la banca, s’afirma que el ministre Cuerpo s’ha mostrat disposat a escoltar les opinions abans de fer permanent l’impost i que aquest tema "s’està portant amb molta discreció".