La majoria d’empleats tanquen el primer trimestre més pobres

La negociació col·lectiva no està sent capaç, en la majoria dels casos, de blindar el poder adquisitiu dels treballadors. Malgrat la bona marxa del PIB, que va tancar el 2023 amb millors números dels que inicialment estaven previstos, aquesta generació de riquesa no s’està traduint en prou remuneracions que evitin que la majoria dels assalariats siguin una mica més pobres en aquesta arrencada de l’any.

L’objectiu conjunt que es van marcar patronal i sindicats al seu Acord per a l’Ocupació i la Negociació Col·lectiva (AENC) és que els sous pugessin aquest any almenys un 3%. S’està complint en el cas d’aquells convenis firmats aquest mateix 2024, però no per a aquells que estan vigents i que es guien per quantitats ja pactades prèviament.

Increments limitats

Notícies relacionades

Hisenda vigilarà més les targetes: demanarà aquestes dades sobre els moviments

L’impost a la banca costarà més al BBVA i el Sabadell si es fusionen

Segons les dades de Treball, els acords firmats aquest any recullen increments salarials del 4,4%, substancialment per sobre tant de la mitjana com dels actuals nivells d’inflació. El problema és que són una mínima part. Dels 8,39 milions de treballadors espanyols coberts actualment per un conveni vigent, aquest 4,4% regeix només per a 384.223 persones. Els altres 8,01 milions d’assalariats estan veient incrementats els sous un 2,8%.

L’evolució dels salaris pactats en convenis col·lectius traça una revalorització lleugerament inferior a la d’altres indicadors. Segons les dades de nòmines obtingudes per CaixaBank i actualitzades en temps real, els sous estan creixent un 3,1%. Una xifra superior, però igualment per sota dels actuals nivells d’inflació. Després del repunt experimentat al març després de la retirada de l’IVA reduït a la factura de la llum, l’IPC mitjà es va situar en el 3,2%. La distància entre el ritme a què creixen els sous i el preu d’elements bàsics en el dia a dia de les famílies pot ser especialment acusada.