L’FMI proposa a Espanya un ajust de més de 9.000 milions a l’any fins al 2028

Amb tot, l’avenç de l’informe sobre Espanya que ha publicat aquest divendres l’FMI, planteja una llarga llista de deures que, entre d’altres, inclou la recomanació d’un ajust pressupostari de tres punts percentuals del PIB entre 2024 i 2028, a raó d’"un ajust fiscal anual de mitjana voltant de 0,6 punts percentuals". Traduït a euros, el 0,6% del PIB previst per a 2024 equival a una mica més de 9.200 milions d’euros (46.000 euros per al conjunt dels cinc anys). L’organisme que dirigeix Kristalina Georgieva adverteix, en tot cas, que "la fragmentació política interna podria obstaculitzar la implementació de reformes estructurals i la consolidació dels comptes fiscals".

Impostos: suprimir les exempcions de l’IVA.

L’FMI proposa, sobretot, mesures que afecten els ingressos. Juntament amb la retirada programada de les mesures antiinflació restants (la rebaixa de l’IVA dels aliments, per exemple), s’advoca per suprimir les exempcions de l’IVA, harmonitzar els tipus d’IVA i incrementar la imposició mediambiental. D’entrada, l’FMI es mostra poc partidari de gravàmens sobre beneficis extraordinaris com els que hi ha a Espanya sobre la banca i el sector energètic. Però per al cas que els gravàmens extraordinaris sobre banca i energètiques es converteixin en impostos permanents, com pretén el Govern central, l’organisme aconsella una nova definició de les seves respectives bases imposables. Per exemple, per al que s’aplica a la banca, es planteja una deducció relacionada amb les dotacions de les entitats al matalàs de capital anticíclic.

Pensions: reduir la quantia i elevar l’edat de jubilació.

Pel costat de la despesa, l’FMI planteja la necessitat de "millores en l’eficiència de la despesa pública" i polítiques orientades a afrontar la pressió pressupostària derivada de l’envelliment de la població. En aquest sentit, es proposa que la reforma de les pensions no se centri a augmentar les cotitzacions socials (que és el previst a la nova llei), ja que això "incrementaria els costos laborals", i en canvi defensa una extensió del període de còmput per al càlcul de la pensió de jubilació, considerant la carrera completa. "Una altra opció consistiria a continuar apujant l’edat efectiva de sortida del mercat laboral mitjançant accions d’espectre més ampli, com la reforma del subsidi d’atur per a treballadors de 52 anys o més", afegeix l’organisme.

Mercat laboral: tirar endavant les reformes.

L’FMI adverteix que es necessiten polítiques addicionals per arribar a una estabilitat més gran en l’ocupació. Per a això es planteja "relaxar la legislació de protecció de l’ocupació, reduint la incertesa entorn dels costos de l’acomiadament", incrementar les cotitzacions per atur als ocupadors amb més rotació de personal o restringir l’ús de contractes temporals al sector públic. A més, l’FMI aconsella cautela en les pròximes actualitzacions del salari mínim interprofessional (SMI), una vegada que ja "ha arribat a la meta fixada pel govern del 60% del salari mitjà". També demana prudència a l’abordar la reducció prevista de la jornada laboral, ja que "podria incrementar els costos laborals i reduir la producció i els ingressos dels treballadors".

Vivenda: millors polítiques d’oferta.

L’organisme reconeix que el Govern central ha avançat en la direcció d’ampliar l’oferta de vivendes, aprofitant les ajudes dels fons europeus Next Generation EU, però alhora desconfia dels límits als lloguers que estan disposats en la llei de vivenda, que de moment només aplica Catalunya. "Experiències prèvies suggereixen que els límits als lloguers poden reduir l’oferta de vivendes de lloguer i limitar l’accés dels grups més marginats".

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Sector financer: capital.

Els tècnics de l’FMI afirmen que "les autoritats haurien de desplegar polítiques perquè els bancs aprofitin l’elevada rendibilitat actual i engrosseixin els matalassos de capital, que són més baixos que els que mantenen els seus parells de la zona de l’euro." En aquest sentit, se celebra que el Banc d’Espanya estigui disposat a considerar l’adoptació d’"una taxa neutral positiva" del matalàs de capital anticíclic i aconsella que es prengui una decisió "quan sigui factible", tenint en compte que "els bancs podrien tolerar-ho còmodament donades les projeccions de rendibilitat de l’actual escenari de base".