Espanya té un 11% més de pisos turístics que abans de la covid

Les vivendes turístiques han arribat a les 287.000 places a les 25 principals ciutats d’Espanya en el primer trimestre del 2024, un 11% més que abans de la pandèmia, segons les dades d’Airdna, traslladades pel lobby Exceltur. L’associació, que agrupa gegants del turisme com ara Meliá o Iberia, denuncia que la proliferació d’aquest tipus d’allotjaments és un dels principals motius del descontentament social del turisme, que comença a convertir-se en la principal amenaça del sector.

"El principal impulsor del creixement de la despesa en el primer trimestre és la demanda estrangera, però ho fa sobretot per afluència, mentre que la despesa en destinació creix amb la inflació. I això té a veure amb el creixement desbocat de la demanda de vivendes turístiques", va dir el vicepresident d’aquest lobby, José Luis Zoreda, en la roda de premsa trimestral per analitzar les perspectives del sector.

Falta de regulació

Amb un creixement interanual del 25% en el primer trimestre, l’impuls més gran a aquest tipus de vivendes s’ha produït en aquelles ciutats que no han regulat el fenomen o no disposen de prou recursos per fer-hi front, segons defensa l’associació. En aquest grup hi ha Madrid, amb una alça del 30% interanual fins a un total de 59.111 places, la ciutat que acumula un volum de vivendes turístiques més gran, així com València (40,4% més, amb 27.975 places), Màlaga (gairebé un 30% més, amb 32.468 places) o Sevilla (23,1% més, amb 30.755 places). En el costat oposat, entre les ciutats amb més "sensibilitat ciutadana" i "prioritat política per al control" es troben Palma de Mallorca (-6,1%, amb 4.772 vivendes d’aquest tipus), Eivissa (-17%, amb 946) i Barcelona (11,8% més, 41.681).

Amb un embolic regulatori, que difereix segons la ciutat i la comunitat autònoma, Zoreda va aplaudir les declaracions de la ministra d’Habitatge, Isabel Rodríguez, en una entrevista a El País, en la qual va anunciar que regularia aquest tipus d’allotjaments. "Per fi, després de diverses legislatures s’ha posat a sobre de la taula com a gran política d’Estat per resoldre el problema de les vivendes turístiques a escala nacional", va defensar. "Tenim grans esperances que això es tradueixi per fi en actuacions decidides que posin límit al principal càncer entorn de la mala reputació que en algunes parts d’Espanya està patint el conjunt del sector turístic de manera injusta", va afegir.

El lobby, que fa almenys cinc anys que protesta per l’auge d’aquest tipus d’allotjaments no reglats, reclama una normativa nacional que pivoti sobre tres eixos: declarar la vivenda turística com una activitat econòmica per regular les relacions contractuals entre les parts; adaptar a la regulació nacional el reglament europeu sobre subministrament de dades de lloguer turístic per obligar les plataformes a facilitar cert tipus d’informació, i permetre a les comunitats de veïns decidir si es poden desenvolupar vivendes turístiques al seu edifici.

Notícies relacionades

El Govern injecta 1.200 milions a megaprojectes d’hidrogen verd

L’Executiu es proposa elevar al 9% del PIB el pes de la construcció

Previsions

Els empresaris del sector turístic anticipen un augment interanual de les vendes del 6,1% de mitjana entre abril i juny, davant el 12,4% del primer trimestre. I Exceltur manté la seva previsió de creixement interanual del PIB turístic per al conjunt del 2024 que el situava, a principis de l’any, en un 8,6% en termes corrents i un 4,6% eliminant l’efecte dels preus, amb la qual cosa espera que superi per primera vegada els 200.000 milions (202.651 milions).