L’FMI alerta de noves pujades dels preus per la inestabilitat geopolítica

Aquesta apreciació suposa una certa galleda d’aigua freda per als que esperen l’inici d’una etapa de baixades dels tipus d’interès als EUA per part de la Reserva Federal; i a la zona euro, amb el Banc Central Europeu (BCE), que va obrir la porta a començar a relaxar la política monetària a partir del juny. En tot cas, els pròxims moviments dels bancs centrals estaran molt vinculats a l’evolució que experimenti el nivell general de preus.

Capacitat de resistència

En un context d’incerteses geopolítiques, l’economia mundial ha mostrat capacitat de resistència, amb una alça del producte interior brut (PIB) global el 2023 del 3,2%, que es repetirà el 2024 i el 2025 i que és "històricament lent" pels costos d’endeutament encara elevats, la retirada dels suports fiscals i els efectes a més llarg termini de la covid, segons l’informe. Aquesta anàlisi indica que "gran part dels indicadors apunten a un aterratge suau" de l’economia mundial.

En aquest context, Espanya, amb un creixement previst de l’1,9% aquest any i del 2,1% el que ve, és dels pocs països per als quals l’FMI ha realitzat una revisió a l’alça, d’una dècima, en l’exercici actual. A més cal recordar que, fa tot just tres mesos, l’FMI preveia un creixement de l’1,5% i una clara tendència a la desacceleració per a aquest 2024, que després s’ha anat corregint amb estimacions com la del Banc d’Espanya, que va elevar la previsió de creixement a l’1,9%, a només una dècima de la del Govern. Aquesta evolució contrasta amb el 0,7% per al 2024 i l’1,8% el 2024 i el 2025, respectivament, per a Alemanya, quatre i una dècimes menys que en l’actualització de previsions del gener.

Per a la zona euro, l’FMI ha revisat a la baixa les previsions, fins a l’1,4% en els dos exercicis, cosa que suposa una i dues dècimes menys, respectivament, que en l’actualització publicada el gener passat. Per als EUA, per la seva banda, el pronòstic millora en sis dècimes per al 2024, fins al 2,1%; i l’empitjora una per al 2025, fins a l’1,8%.

Tot i que la inflació general en l’àmbit mundial està previst que baixi al 6,8% el 2023, al 5,9% el 2024 i al 4,5% el 2025, les guerres a Ucraïna i Gaza poden provocar noves escalades dels preus, que en l’actualitat s’estan moderant per "la dissipació dels xocs de preus de l’energia". A més, persisteix la inflació dels serveis, que és "obstinadament elevada en alguns casos". I tot això suposaria més combustible amb una inflació subjacent, la més estructural, que exclou els aliments no elaborats o l’energia, persistent en països amb escassetat de mà d’obra. En el cas d’Espanya, la previsió és que l’índex general de preus baixi del 3,4% de l’any passat al 2,7% aquest any i al 2,4% el següent.

L’informe destaca com a factors positius una política fiscal més laxa, que "podria augmentar l’activitat econòmica a curt termini, sota pena d’un ajust posterior de la política més costós".

En el seu informe sobre l’economia espanyola, l’FMI va plantejar una llarga llista de deures que, entre d’altres, inclou la recomanació d’un ajust pressupostari de tres punts percentuals del PIB entre el 2024 i el 2028, a raó d’"un ajust fiscal anual mitjà del voltant de 0,6 punts percentuals". Traduït a euros, un 0,6% del PIB previst per al 2024 equival a una mica més de 9.200 milions d’euros (46.000 milions d’euros per al conjunt dels cinc anys).

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Al seu torn, l’anàlisi del Fons a escala global destaca que la prioritat a curt termini dels bancs centrals "és garantir el descens suau de la inflació, sense flexibilitzar les polítiques de manera prematura ni fer-ho massa tard i causar que la inflació caigui per sota de la seva meta".

L’FMI alerta que a la Xina, "sense una resposta integral als problemes del sector immobiliari, el creixement podria trontollar i perjudicar els seus socis comercials".