Les finques rústiques de l’àrea de BCN pagaran el tribut de l’AMB

El canvi entorn de la tributació és nou perquè la normativa reguladora de l’impost ha previst històricament que els immobles rústics estiguessin exempts. No obstant, fins a tres sentències del Tribunal Suprem –fins ara inèdites– han qüestionat l’exempció sobre les finques rústiques, escenari que ha forçat l’AMB a decretar la tributació obligatòria d’aquests immobles malgrat que, anòmalament, aquesta exempció continua vigent en l’última versió de l’ordenança del TM. La instrucció de tributació de les finques rústiques metropolitanes consta en un decret de gerència intern de l’AMB al qual ha tingut accés EL PERIÓDICO. La resolució, de la qual es va adonar –tot i que sense debat polític ni publicitat del text– en el Consell Metropolità de l’AMB del 30 de gener, prescriu que "s’ha d’aplicar el tribut metropolità, amb efecte des de l’1 de gener del 2024, als béns immobles de naturalesa rústica" que preveu com a tals la llei del cadastre immobiliari. La norma defineix els immobles rústics com els ubicats en un terreny que no sigui de naturalesa urbana o urbanitzable, per exemple les instal·lacions per a explotació agrícola o ramadera.

Consultades per aquest diari, fonts de l’AMB assumeixen que la nova tributació s’haurà d’aplicar sobre les 21.000 referències cadastrals de finques rústiques que els consten. Tenint en compte que el TM es calcula sobre la base de l’impost sobre béns immobles (IBI) i que s’exigeix als mateixos subjectes passius que l’IBI (els propietaris d’immobles), les dades de l’Institut d’Estadística de Catalunya (Idescat) –a partir de les últimes dades del 2022 de la Direcció General del Cadastre del Ministeri d’Hisenda– parlen de 8.663 rebuts d’IBI rústics a les ciutats de l’àrea metropolitana. La diferència entre dades es deu, aclareixen fonts de l’Idescat, al fet que la legislació habilita els ajuntaments a agrupar en un únic rebut el cobrament de totes les quotes d’immobles rústics d’un mateix propietari si s’ubiquen en un mateix municipi.

Desconeixement general

Aquest diari s’ha posat en contacte també amb Unió de Pagesos, sindicat agrari de referència a Catalunya, i amb diversos dels ajuntaments amb més quantitat de rebuts de l’IBI d’immobles rústics registrats. Tant l’entitat sindical com els consistoris asseguren no ser coneixedors de la nova tributació dels immobles rústics metropolitans. "Però seguirem el tema", remarquen. Al seu torn, l’AMB afirma no haver rebut queixes de cap propietari. Quant a l’impacte econòmic, les dades de l’Idescat auguren, i ho corroboren des de l’AMB, que la recaptació per la nova tributació rústica anual serà d’uns 205.000 euros aproximadament, xifra que correspon a un 0,15% dels ingressos que possibilita el TM.

Per la seva banda, una de les plataformes contra el TM consultades assegura que el canvi de tributació rústica és "una mostra més de la injustícia i falta de seguretat jurídica que hi ha darrere d’aquest tribut", del qual demanen directament la seva derogació. En el Consell Metropolità del febrer, de fet, Vox va presentar una moció per derogar el TM que únicament va recolzar el PP i que no va tirar endavant. Cap de les resolucions judicials consultades recolzen aquesta derogació del TM, que, de fet, avalen legalment els tribunals com a recàrrec sobre l’IBI.

Com a justificació de la nova obligació tributària, el mateix decret de l’AMB admet que una sentència del Suprem del juny del 2023 va fixar com a doctrina jurisprudencial que els béns de naturalesa rústica "estan subjectes al pagament del tribut metropolità i no exempts", com de fet continua estipulant l’article 4 de l’ordenança reguladora de l’impost malgrat haver sigut tombat reiteradament pels tribunals durant el 2023 pel que fa a l’exempció dels immobles rústics.

Les clatellades judicials del Suprem sorgeixen de sentències que resolen recursos de cassació de tres grans companyies energètiques, Naturgy, Enagás i Endesa, que van portar als tribunals l’ordenança del tribut metropolità del 2020 per entendre, entre altres motius, que l’exempció dels immobles rústics és discriminatòria respecte a la tributació dels immobles urbans o de característiques especials –els propis de les energètiques, com la planta de producció elèctrica (cicles combinats) de la central tèrmica del Besòs–, que en versions prèvies de l’ordenança actual eren objecte d’un tipus impositiu agreujat. El motiu pel qual les energètiques recorren al Suprem és que el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya no els havia donat la raó, en les seves resolucions del setembre del 2021, a l’avalar en primera instància l’exempció dels immobles rústics.

Per comprendre l’argumentació del Suprem són rellevants dues claus interpretatives. En primer lloc, la relativa a la falta de competència tributària de l’AMB: l’Alt Tribunal retreu a l’administració supramunicipal haver regulat el seu propi tribut introduint-hi diferències respecte a la regulació de l’IBI, impost estatal en el qual es fonamenta el TM. Dit d’una altra manera: si l’IBI no preveu una exempció per als béns rústics, cap tribut de cap àrea metropolitana, no únicament l’AMB, pot fer-ho. I menys encara, insisteix el Suprem, a través d’un reglament (una ordenança) quan existeix una reserva de llei per a la matèria tributària.

En segon lloc, i més important, hi ha la qüestió material sobre el significat real del TM. És en aquest punt que el Suprem cita com a precedent la seva sentència del març del 2022 sobre la improcedència de no aplicar el TM sobre les ciutats de la segona corona metropolitana, com pretenia l’AMB. I traça una analogia, ja que a ulls del Suprem la qüestió és "en essència la mateixa": si no es pot eximir de la tributació del TM determinades ciutats, tampoc és possible excloure de l’aplicació del TM determinats immobles, afirma el tribunal.

Prestacions públiques

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Això és així perquè, com ja va resoldre el Suprem respecte a la segona corona, el TM no s’aplica sobre contribuents en funció de si reben o no uns determinats serveis, tal com defensava l’AMB al mirar d’excloure els béns rústics (i les ciutats de la segona corona metropolitana al seu dia) per quedar aquests fora de les seves prestacions públiques (de transport especialment).

Aquesta existència de contraprestació és predicable de les taxes però no dels impostos. En el cas del TM, entès com un recàrrec sobre l’IBI, el fet imposable és el mateix que el de l’impost estatal: la propietat de béns immobles. És així com el Suprem acaba estimant la reclamació de les energètiques: en cas contrari, afirma el tribunal, l’exempció de tributació dels immobles rústics els reportaria un benefici fiscal que consagraria una injusta "discriminació" contra els altres immobles (urbans, per exemple).