Espanya s’exposa a un procediment sancionador per dèficit excessiu

Espanya va tancar l’any 2023 amb el quart deute públic més elevat de tota la Unió Europea (107,7% del PIB), només per darrere de Grècia, Itàlia i França, i un dèficit públic del 3,6% del PIB, segons ha certificat aquest dilluns l’oficina europea d’estadística (Eurostat). La dada, la mateixa que la registrada de mitjana per l’eurozona, se situa per sobre del llindar del 3% que estableix com a límit el Pacte d’Estabilitat i Creixement, que anticipa que Espanya estarà en la terna de països als quals Brussel·les obrirà un procediment per dèficit excessiu el mes de juny.

Amb la irrupció de la pandèmia i la guerra de Rússia a Ucraïna, la Comissió Europea va decidir suspendre l’aplicació de les regles de control del dèficit i el deute públic que s’han mantingut congelades quatre anys. Les normes, no obstant, tornaran a aplicar-se el 2024 i això significa l’obertura de nous expedients sancionadors per a aquells països que superin els llindars.

En el cas del dèficit públic, són deu països, a més d’Espanya, que va sortir del procediment el 2019, els que registraran una desviació en els seus comptes superior al 3%: Itàlia (7,4%), Hongria (6,7%), Romania (6,6%), França (5,5%), Polònia (5,1%), Malta (4,9%), Eslovàquia (4,9%), Bèlgica (4,4%), Txèquia (3,7%) i Estònia (3,4%).

La dada de dèficit espanyol, que és de 53.159 milions d’euros, mostra en tot cas una evolució positiva amb una caiguda gradual del dèficit del 10,1% el 2020 fins al 6,7% el 2021, el 4,7% el 2022 i el 3,6% el 2023.

Espanya també ha registrat una evolució positiva en el seu deute públic, que ha passat del 120,3% el 2020 al 107,7% l’any passat. Tot i així, continua sent un dels més voluminosos de tota la UE, només superat pel de Grècia (161,9%), Itàlia (137,3%) i França (110,6%). En total, 13 estats membre van registrar l’any passat un deute superior al 60% que estableix com a límit el pacte. Entre els països menys endeutats, mentrestant, es van situar el 2023 Estònia (19,6%), Bulgària (23,1%), Luxemburg (25,7%) i Dinamarca (29,3%).

Ajust estructural

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Els països que siguin objecte de mesures correctives per part de Brussel·les hauran de realitzar un ajust estructural del 0,5% del PIB i els seus comptes seran vigilats de prop per la Comissió Europea. La confirmació de les dades per part d’Eurostat coincideix amb la votació aquest dimarts en el ple del Parlament Europeu de la nova reforma de les regles fiscals, el penúltim pas abans que l’aprovin definitivament els governs europeus.

Les noves regles no canviaran els dos elements centrals del pacte –la regla del 3% de dèficit públic i del 60% per al deute públic– i el 2024 la supervisió fiscal es basarà en les recomanacions específiques per país emeses la primavera de l’any passat i avalades després per l’Eurogrup, però els governs hauran de presentar al setembre un pla plurianual a mitjà termini –de quatre anys tot i que ampliable a set– amb una trajectòria fiscal a mitjà termini, compromisos de reforma i inversió, que haurà de ser avaluat per Brussel·les i aprovat pel Consell.