La meitat dels nous contractats indefinits no arriben a complir un any

Les dades del supervisor bancari constaten que un contracte indefinit no és, en molts dels casos, un contracte per a tota la vida. No ho era abans de la reforma i tampoc ho és després. "El 48% de les relacions laborals iniciades el març del 2022 amb un contracte indefinit es mantenien vives un any després", assenyala el Banc d’Espanya en el seu informe.

El fet on incideix especialment la reforma impulsada per la vicepresidenta Yolanda Díaz i els agents socials ha sigut l’estabilitat d’aquelles persones amb un contracte eventual. Les dades publicades ahir pel supervisor bancari assenyalen que la millora de les seves condicions és real i va més enllà d’un canvi cosmètic estadístic.

Més rotació

Si una persona firma avui un nou contracte de feina, té 1,5 més possibilitats de conservar aquesta ocupació al cap d’un any de les que tenia abans de l’entrada en vigor de l’última reforma laboral. No obstant, aquesta estabilitat més gran en termes absoluts s’ha aconseguit a costa d’un lleuger deteriorament i una rotació més gran entre el personal amb un contracte indefinit. Aquesta última s’ha duplicat en comparació al lustre anterior. I és que part de les empreses continuen acomiadant els seus empleats al cap d’un temps per molt que els firmin un contracte fix.

La reforma laboral pactada entre el Govern central, patronal i sindicats compleix aquest abril dos anys i quatre mesos des de la seva aprovació, si bé a causa del període de gràcia habilitat perquè les empreses s’adaptessin a les noves normes de facto, fa just dos anys que està en vigor. Durant aquest temps les estadístiques recopilades periòdicament per l’INE han anat reflectint una reducció dràstica de la temporalitat, principal objectiu de la norma dissenyada per Yolanda Díaz i el seu ministeri.

Segons l’INE, l’eventualitat en el sector privat ha passat de màxims europeus a nivells al voltant de la mitjana a tot just dos exercicis. Si el 2019 el 26% dels assalariats espanyols del sector privat eren temporals, a tancament del 2023 aquest percentatge havia disminuït per sota del 14%.

Més estabilitat

No obstant, part de les crítiques bolcades contra la reforma laboral és que era merament cosmètica i que els canvis que introduïa tenien un efecte sobre l’estadística, però no sobre l’estabilitat real de milers de treballadors. Les dades publicades ahir pel Banc d’Espanya desmenteixen aquesta tesi. En termes generals, la taxa de supervivència dels contractes firmats és més gran avui que abans de la reforma i la taxa de rotació, és a dir, la proporció d’empleats que entren i surten d’una empresa al cap de l’any és més baixa.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

L’efecte més notable es troba en la longevitat més gran dels contractes, si bé les dades del Banc d’Espanya continuen constatant una mortalitat molt elevada. Un contracte firmat el 2022, computant en el mateix sac de temporals i indefinits, tenia el 16% de possibilitats de continuar vigent un any després; cinc punts per sobre del període previ a la reforma laboral (i previ també a la pandèmia, per evitar biaixos).

Si només es mira la taxa de supervivència dels contractes indefinits (excloent els fixos discontinus) únicament la meitat passen de l’any. És a dir, la meitat del personal fix o és acomiadat o bé renuncia a la feina abans dels 12 mesos. Aquesta proporció a penes ha variat des de l’entrada en vigor de la reforma laboral, havent repuntat lleugerament del 48% al 52%.