Roberto Menéndez: "És important que la IA no estigui en mans de poques empreses"

L’especialista en noves tecnologies Roberto Menéndez imparteix avui una conferència a Cornellà Creació, un fòrum de debat i reflexió que, des de fa 14 anys, serveix per analitzar en profunditat els temes que marcaran el futur.

Compara la IA amb el descobriment del foc. ¿Què ha aportat fins ara?

La IA ha aportat molt benestar, especialment un avantatge competitiu per a les empreses que l’han utilitzat. La IA suposa un salt en l’evolució de l’ésser humà. Abans, era abismal la diferència entre els que sabien utilitzar el foc i els que no. Ara, amb la IA, la diferència que tindrem entre els que sàpiguen (i els que no) utilitzar aquest augment de capacitats també serà abismal. Correm el perill que la societat es divideixi entre els que tinguin avenços tecnològics i els que no vulguin adoptar-los. Ja s’ha vist amb el mòbil: qui no l’utilitza està marginat socialment.

¿Podem dir el mateix de la IA generativa?

Sí, la IA generativa és un somni fet realitat.

Però de moment aquestes aplicacions no van més enllà de generació de text, àudio o vídeo...

Sí, això fa un any gairebé no existia, ens semblava ciència-ficció. En els pròxims mesos sortirà GPT-4.5, que serà increïble, segons ha dit OpenAI. Estem en un moment de creixement exponencial de la tecnologia.

ChatGPT ha accelerat la carrera empresarial pel domini de la IA. ¿No és un problema que les companyies que competeixen per aquesta tecnologia siguin les mateixes que estan acusades per actuar com a monopolis?

Sí, és un problema molt greu que ens hauria de preocupar. OpenAI va néixer com una iniciativa per compartir informació, però des que hi va entrar Microsoft, tot va canviar. Tenim una tecnologia molt potent i seria important que no estigués en mans de poques empreses. Això podria provocar concentracions de poder perilloses.

No sabem si els sistemes que ens venen són realment bons. Les grans empreses oculten els detalls sobre com funcionen.

Correcte. Samsung va prohibir utilitzar ChatGPT perquè recopilava dades sensibles i això podia suposar una amenaça similar a la ciberseguretat. Tot i així, és important que la societat no es divorciï de l’avenç tecnològic que ve.

¿Com podem confiar en sistemes que fallen i que no coneixem?

Les persones cometen errors. Hem d’utilitzar aquestes eines amb precaució, perquè no tot el que diu ChatGPT és cert.

Es calcula que, el 2026, la IA i els centres de dades podrien consumir tanta energia com alguns països, com el Japó. ¿Com es conjuga això amb els problemes energètics i climàtics que tenim?

Una de les coses bones que té la IA, però també la computació quàntica, és que pot resoldre problemes més ràpid que els humans. En el camp de les energies renovables això podria ajudar a ser més eficients.

Diu que la seva feina a Futura Vive se centra en la consciència artificial. ¿A què es refereix?

Ens referim al fet que, quan tenim al davant un robot social, tenim la sensació que és intel·ligent. Òbviament, el robot no és conscient, però és important que provoquin aquesta sensació per generar empatia. Per això són antropomòrfics (tenen aspecte humà).

Notícies relacionades

Impostos i el gat de Schrödinger

Hereu anima a fer pedagogia sobre la innovació i les marques

¿Quins usos pràctics poden tenir els robots socials?

Els utilitzem en residències de persones grans per a la teràpia cognitiva, especialment per a gent amb Alzheimer. El robot els dona conversa, els posa música, els ensenya fotos de quan eren joves i els recorda que es prenguin les pastilles. És una mica més interactiu que tenir els avis davant la tele. També tenim un projecte pilot d’un robot patrulla que detecta la persona, la seva temperatura o si ha caigut. Aquests són els usos més bonics.