Avals perversos

La decisió d’algunes comunitats autònomes, primer, i del Govern central, després, de donar suport als joves que es volen comprar un habitatge mitjançant avals públics que cobreixin la quantia de l’entrada (el 20% del valor de l’operació), busca trencar algunes de les barreres que dificulten l’accés a una llar. L’objectiu és perfecte, però la mesura conté un efecte pervers, no volgut, i és que les entitats financeres acaben exigint un tipus d’interès que és fins a dos punts més alt en les hipoteques que estan acollides a l’aval públic.
Des d’un punt de vista financer, hi ha una lògica aclaparadora: si la hipoteca es concedeix pel 100% del valor, en lloc del 80%, la quantia de la quota mensual és més elevada i això augmenta el risc d’impagament, encara que una part d’aquest crèdit compti amb aval públic. Així es justifica aplicar un tipus d’interès més alt.
Eficàcia qüestionada
Notícies relacionadesDes d’un punt de vista d’eficàcia de la mesura de política de vivenda, la lògica deixa de ser aclaparadora. Si prestar un aval públic es tradueix en un crèdit més car, en una estretor financera més gran de la família, o a haver de decidir comprar una casa més barata, es pot qüestionar-se l’eficàcia d’aquesta mesura de política d’habitatge.
El Banc d’Espanya ho té clar: els avals públics "solen generar un augment dels preus de compravenda" i, a més, l’abast i recorregut d’una mesura d’aquest tipus és "modest" a les grans ciutats, que és on es concentren més els problemes d’accessibilitat a un habitatge. L’organisme afirma que qualsevol política de demanda, d’ajuda al comprador, se’ls acaba tornant en contra en forma de preu més car (és la raó per la qual es va posar fi a la deducció per compra de vivenda). No obstant, cal preguntar-se si, en absència d’aquest aval, determinats joves que sí que poden pagar una hipoteca però no compten amb prou estalvi per pagar l’entrada, podrien tenir accés a una vivenda que amb aquesta ajuda sí que poden comprar. Aquest és el dilema.
- Els Mossos volen que els forenses aclareixin si Tenneco causa càncer
- Tribunals Qui és Inés Guardiola, l'advocada que ha aconseguit l'absolució de Dani Alves
- Reforma pendent El final del canvi d’hora apunta al 2026
- Set projectes multiplicaran la potència cultural de Barcelona
- El TSJC absol Alves d’agressió sexual a una jove al Sutton el 2022
- ChatGPT La IA aposta per aquest barri de Barcelona per viure: "On tradició i modernitat es troben"
- Pla pilot El Govern concedirà beques de 500 euros al mes per estudiar Filologia Catalana i augmentar la xifra de professors
- Catalunya Media City Salvador Illa presenta el ‘hub’ audiovisual Catalunya Media City a les Tres Xemeneies
- Crisi transatlàntica ¿Per què el Vell Continent és tan important per als EUA? Desmuntant el mite de l’Europa parasitària de Trump
- Avançar el rellotge ¿Quan és el canvi d’hora del 2025? Data de l’arribada de l’horari d’estiu