El salari digne
Fábrica de Michelin, que se compromete a crear un salario digno. /
Michelin, el gegant francès dels pneumàtics, s’acaba de comprometre a desplegar un salari digne als mercats on opera, Espanya inclosa. Aquí té més de 7.400 treballadors i quatre fàbriques, al País Basc i a Castella i Lleó. La multinacional defineix aquest llindar de sou com aquell que permet i l’empleat cobrir les necessitats bàsiques d’una família de quatre membres (alimentació, habitatge, transport, educació i despeses sanitàries), a més d’aconseguir una base d’estalvi per fer front a imprevistos i adquirir béns de consum. Michelin no posa xifres a aquesta iniciativa, amb la qual busca elevar la cohesió social, però sosté que, en la majoria dels casos, la retribució digna estarà per sobre del salari mínim legal, que a França és de 21.203 euros bruts a l’any i a Espanya, de 15.876 euros. Aquest sou anirà acompanyat de prestacions socials i formació permanent.
La mesura és una bona pràctica empresarial, però encara està òrfena de detalls clau per valorar la seva importància i el seu impacte real, tant en la remuneració de la plantilla de Michelin com en el compte de resultats de l’empresa. ¿Quant cobren ara i quant haurien de cobrar perquè el salari fos digne? Sense més concreció, difícilment es podrà fiscalitzar l’evolució dels sous ni tampoc serà possible endinsar-se en la transparència salarial que tota societat avançada necessita.
Però, en tot cas, les empreses que encerten són aquelles que garanteixen que tots els seus empleats poden accedir a un estàndard de vida digne, essencial per permetre el progrés de les persones sense fer malbé el planeta. Amb aquestes i amb altres mesures complementàries –com el desenvolupament d’un pla de carrera professional–, les companyies podran retenir el talent, millorar el clima laboral, reduir la rotació de plantilla, elevar-ne la productivitat i combatre l’absentisme. També millorarà la seva reputació i guanyaran atractiu davant clients socialment responsables.
