Pedro Gomes: "El 2040, la majoria tindrà una setmana laboral de quatre dies"

La pandèmia. Polítics com Richard Nixon o John F. Kennedy ja deien que treballaríem quatre dies. Avui el conseller delegat de JP Morgan o Bill Gates diuen que en un futur en treballarem tres i mig. Però sempre és en un futur, mai ara, perquè llavors s’enfonsa l’economia. La pandèmia ens ha fet repensar el treball en molts sentits i veure quines altres formes són possibles. Per exemple, amb el teletreball. La tecnologia ja la teníem, els estudis que ens deien que la productivitat no es veuria afectada, també; però la gran majoria d’empreses no ho practicaven. Va haver de venir el confinament perquè tinguéssim una primera gran experiència.

¿Estem preparats actualment per treballar quatre dies?

Ja hi ha casos d’empreses que treballen quatre dies a la setmana. A Espanya teniu la cadena de restaurants La Francachela. A Itàlia els treballadors de Lamborghini fan una setmana quatre dies i la següent, cinc. A Portugal tenim una escola bressol i al Brasil un hospital. Demostren que és possible en tots els sectors, tot i que n’hi ha alguns en què és més fàcil. I és molt més fàcil fer-ho de manera coordinada que cada empresa o sector pel seu compte.

¿Per què les empreses haurien de pagar el mateix per menys hores?

Els beneficis per als treballadors són clars: menys estrès, més temps per conciliar i millor salut. Però en el cas de les empreses els beneficis també existeixen, però no són tan evidents, per això vaig escriure el llibre. És probable que hi hagi empreses que hagin de contractar més gent, però no un 20% més de gent, perquè la productivitat de la resta d’empleats augmentarà perquè estaran més descansats. I l’absentisme baixarà. Moltes empreses ja tenen més personal del que necessiten per cobrir aquestes baixes.

¿La reducció de jornada hauria de deixar-se a la iniciativa privada o regular-se per llei?

Si es deixa a les empreses, algunes aniran més ràpid i ho faran millor, però d’altres no ho faran. En canvi, si es fa per llei, anirà més lent, però arribarà a totes les empreses. Ara és important que els estats promoguin que les empreses facin experiments per desdramatitzar-ho. Però al final serà necessari que hi hagi una legislació.

Si és bo per a les empreses, ¿per què no totes ho adopten?

Moltes empreses, especialment les grans, tenen el problema que els seus administradors són molt lluny del dia a dia i no veuen els beneficis operacionals. També tenen un problema amb els accionistes, que només miren a curt termini i exigeixen beneficis trimestre a trimestre. A Henry Ford, que va ser pioner a rebaixar la jornada laboral de sis a cinc dies a la setmana, els seus accionistes el van portar davant els tribunals. Deien que pagava sous massa alts. No ho feia per caritat, sinó per reduir els elevats nivells d’absentisme.

Ara una de les principals queixes de les empreses és l’elevat absentisme.

El treball del segle XX no és igual que el del XXI. La tecnologia ha intensificat el treball i la velocitat amb què ens comuniquem. Per això, si fa 50 anys la majoria de lesions eren físiques, ara són mentals. A més, la dona s’ha afegit al mercat laboral, cosa que redueix el temps de descans d’elles i d’ells. Abans l’home treballava moltes hores, sí, però després tornava a casa i estava tot fet. Ara les dones van a treballar i moltes han de fer després la gran majoria de feines de casa. Elles seran les principals beneficiades de la setmana laboral de quatre dies.

¿Qui ens assegura que tenir més temps redundi en repartir-lo més equitativament entre homes i dones?

Ningú. És un risc, no obstant també és una oportunitat per reduir la bretxa de gènere. Reduir la setmana de treball per a tothom beneficiarà més la dona perquè hi ha moltes dones que han de treballar menys hores per cuidar els seus fills. Si tothom treballa menys hores, les dones no hauran de demanar reduccions de jornada i professionalment això les penalitzarà menys. I els homes també tindran més temps per participar en les activitats domèstiques. Així està passant en els pilots internacionals.

¿Una ampliació del temps lliure podria portar-nos a generar una empremta ecològica més gran? Per exemple, la gent viatjaria més, agafaria més avions i contaminaria més.

En el temps lliure consumirem més oci, és cert, però no només viatjarem i anirem a bars. Molts empresaris de prestigi van fundar les seves empreses traient temps després de treballar. Pedro Almodóvar, per exemple, va estudiar cine mentre treballava d’ordenança a Telefónica. No crec que la setmana laboral de quatre dies per si mateixa tingui un gran impacte mediambiental, el que alguns contaminin de més agafant avions ho compensaran d’altres fent menys desplaçaments a la feina.

Si treballem un dia menys i tenim més oci, l’economia de serveis creixerà. A Espanya, part dels serveis s’associen a mals horaris i salaris dolents. ¿Generarà pitjors llocs de treball?

No, però sí que canviarà l’estructura del mercat laboral. El turisme creixerà. És paradoxal, perquè els empresaris de turisme estan, en general, en contra de reduir la jornada perquè necessitaran contractar molts treballadors i els seus costos pujaran. Però és que en seran els més beneficiats, perquè tindran molts més clients. I si augmenta la demanda, hauran d’augmentar els sous per trobar gent. Als EUA, quan van passar de sis a cinc dies, així va passar.

En el seu llibre planteja que la jornada laboral passi a ser, majoritàriament, de dilluns a dijous. ¿Per què així i no a la carta?

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

És més eficient econòmicament, perquè és més fàcil coordinar-se entre empreses i dins de les empreses. Si una persona lliura dilluns, una altra dimarts i una altra dimecres, això crea problemes de comunicació. A més, socialment el dia lliure té molt valor si el pots compartir.

A Europa, ¿quan treballarem quatre dies a la setmana?

El 2040, la majoria de les persones ja tindran una setmana laboral de quatre dies. Però que quedi clar, 15 anys si ens comencem a moure ja. Si no hi fem res, en 15 anys seguirem com ara. Actualment no existeix un consens polític i això és imprescindible. Si és vist com una cosa només de l’esquerra no passarà.