En favor de la concertació

El Dia Internacional dels Treballadors se celebra aquest any en plena campanya electoral de les eleccions al Parlament de Catalunya i a les portes de la campanya de les eleccions europees. Les organitzacions sindicals es mobilitzen aquest any amb el lema Per la plena ocupació: reduir la jornada, millorar els salaris, perquè, tot i que tant Catalunya com Espanya han assolit xifres rècord d’ocupació, el nostre país és encara el que presenta el nivell d’atur més elevat de tota la Unió Europea, el 12,3% , i una mica més baix a Catalunya, el 9,5%, fet que no només ens situa lluny de la plena ocupació, sinó també lluny de la mitjana comunitària. Respecte a això el governador del Banc d’Espanya, Hernández de Cos, ha assenyalat la necessitat que Espanya revisi les polítiques d’ocupació per millorar la regulació relativa a l’acomiadament i per garantir que les prestacions d’atur garanteixin la protecció dels aturats sense desincentivar la recerca de feina.

La reivindicació dels sindicats se centra, a més, en el creixement dels salaris i en la reducció de la jornada laboral. Quant als salaris, s’aspira a millorar les condicions de vida dels treballadors, perquè, malgrat que en els últims anys l’SMI s’ha incrementat notablement fins a assolir el 60% del salari brut mitjà, l’elevada inflació ha comportat una notable pèrdua de poder adquisitiu per part del conjunt dels assalariats. I pel que fa a la reducció de la jornada laboral, que és justament un dels compromisos de l’actual govern de coalició, es persegueix una millora de conciliació amb la vida personal sense que això tingui afectació salarial, raó per la qual, de moment, la patronal s’oposa a la mesura i mira de dilatar la decisió.

No obstant, aquestes no són totes les reivindicacions existents en l’àmbit del treball. Adaptar la legislació a un mercat laboral cada vegada més envellit i fer front a la precarietat a la qual s’enfronten els més joves són altres reptes pendents sobre els quals el Govern s’ha compromès a actuar. S’espera, a més, que al llarg d’aquesta legislatura s’elevi el cost de l’acomiadament, mesura sobre la qual el PSOE és reticent, però que és preceptiva com a conseqüència de la decisió del Comitè Europeu de Drets Socials, que, arran d’una denúncia interposada per la UGT, ha dictaminat que la legislació espanyola no protegeix prou els treballadors en cas d’acomiadament. Però també estan pendents actuacions pel que fa a la jubilació anticipada, que exigeix reformes; a l’estatut del becari, que malgrat certs avenços continua encallat, o en els protocols contra l’assetjament LGTBI a les empreses, pendents d’aprovació. Tot això quan el Banc d’Espanya acaba d’anunciar que el 2025 serà necessari un nou ajust en el sistema de pensions.

Els reptes són molts i perquè qualsevol decisió sigui efectiva calen consensos i evitar l’unilateralisme que en ocasions ha encoratjat de manera innecessàriament bel·ligerant per part de la ministra de Treball i Economia Social. En l’àmbit del treball, segurament més que en qualsevol altre, s’imposa una política de concertació i més si mirem enrere i veiem com, en moments d’elevada polarització com del que venim i el que estem vivint, aquest tarannà ha permès acords entre els agents socials impossibles en l’escenari de la política de partit.