La concentració bancària s’acostaria al nivell d’alerta si s’uneixen BBVA i Sabadell

El Banc Central Europeu (BCE) mesura el nivell de concentració de la banca del continent a partir de l’índex Herfindahl i Hirschman, utilitzat pels principals organismes de defensa de la competència del món per analitzar la situació d’un mercat i aprovar o no operacions de fusió. Es calcula elevant al quadrat la quota de mercat de cada empresa i sumant aquestes quantitats, amb la qual cosa es dona més pes a les companyies més grans. Un valor màxim de 10.000 implica un monopoli. Com a regla general, el BCE estima que un nivell inferior a 1.000 suposa una baixa concentració, mentre que una cota d’entre 1.000 i 1.800 la considera de concentració mitjana, i per sobre de 1.800 la veu d’alta concentració.

Dades des del 1999

El 1999, primer any del qual el banc central ofereix dades, el sector financer espanyol presentava una molt baixa cota de 427, que amb prou feines va créixer a 459 el 2007, l’any previ a l’esclat de la gran crisi financera. La consegüent desaparició de desenes d’entitats absorbides per altres de més fortes va provocar que l’índex es disparés fins a superar la barrera de 1.000 el 2018, fruit en últim terme de l’absorció del Popular per part del Santander. Des d’aleshores, la integració de Bankia per part de CaixaBank, i més moderadament de Liberbank per Unicaja, han portat l’índex als 1.327 del tancament del 2022, últim any amb dades disponibles.

La hipotètica absorció del Sabadell pel BBVA podria afegir a l’índex entre 200 i 250 enters més, segons previsions del mercat a què ha tingut accés aquest diari. Es tracta d’una estimació orientativa, ja que tota fusió suposa una sèrie d’ajustos que provoquen que la nova entitat tingui una quota de mercat diferent de la pura suma de les quotes de les entitats individuals. D’altra banda, cal tenir en compte que els grans bancs van continuar guanyant quota el 2023, de manera que quan el BCE publiqui al juny la dada d’aquest any és més que probable que superi els 1.327 del 2022. De tot això es desprèn que l’índex podria assolir després de la fusió BBVA-Sabadell nivells entorn dels 1.600, més a prop dels 1.800 que marquen l’inici de la zona vermella del semàfor.

Una altra manera de mesurar l’impacte que tindria la fusió en la competència és a partir de l’altre indicador que segueix el BCE, la quota de mercat de les cinc principals entitats d’un país. També reflecteix la concentració que s’ha produït en el sistema espanyol en els últims anys: s’ha disparat del 40,3% del 1999 al 69,59% del 2022.

¿Vol dir això que les autoritats prohibiran l’operació pel seu efecte en el sector? Sembla molt improbable. La normativa de competència europea del 2004 entén que un nivell inferior a 2.000 no és alarmant. Així, apunta que «és improbable que la Comissió trobi problemes de competència» en una fusió que doni lloc a un nivell d’entre 1.000 i 2.000 amb un increment de l’índex inferior a 250, o de més de 2.000 amb un augment de menys de 150. Una altra cosa són els problemes de competència que es poden produir en algunes províncies, com les catalanes, on les dues entitats tenen molt negoci (en el cas del BBVA, fruit de l’absorció de les nacionalitzades Unnim el 2012 i Catalunya Caixa el 2015).

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

En la fusió CaixaBank-Bankia, la Comissió Nacional dels Mercats i la Competència (CNMC) va fer una «anàlisi local identificant aquells codis postals en què les parts encavalquen les seves activitats, realitzant una anàlisi de quotes de mercat i nombre de competidors existents en els entorns locals més afectats». Es van identificar 86 codis postals en què l’entitat resultant quedava en una situació de «monopoli» o «duopoli exposada a feble pressió competitiva».

Avís sobre la bretxa amb altres bancs

L’agència de qualificació creditícia Fitch Ratings considera que l’eventual compra del Sabadell per part del BBVA suposaria «ampliar considerablement» la bretxa existent entre els bancs principals i els domèstics.Malgrat això, les bones perspectives fan suposar a Fitch Ratings que les entitats més petites, fins i tot perdent quota, tenen opcions de guanys i que «no estan sota pressió per haver de reforçar la seva rendibilitat a través de fusions». Afegeix que la consolidació del sector bancari ha sigut «més intensa» a Espanya que en altres països del seu entorn.