Andorra i Madrid, preferits per pagar menys impostos

En els últims cinc anys, aquest organisme ha aconseguit fer aflorar 135,5 milions d’euros d’un total de 173 liquidacions per part del mateix nombre de contribuents, persones físiques que van simular que s’havien mudat a altres territoris per així abaratir la seva factura tributària, quan en realitat la seva residència real éra a Catalunya.

De la xifra total al llarg d’aquest període, 87 liquidacions van ser per simular el canvi de residència, essencialment a Madrid, amb un import de 13 milions d’euros; i 86 més corresponen a canvis ficticis a altres països, fonamentalment Andorra, segons les fonts consultades, amb un import de 122,4 milions d’euros.

Però aquesta és una activitat que ve de més enrere. De fet, del 2015 al 2018 es van practicar 46 propostes de canvi de residència fiscal, segons l’informe sobre el pla de prevenció del frau que comprèn aquells anys. De la xifra total, 20 van ser per indicis de deslocalitzacions fictícies a altres països, que va implicar un deute tributari de 8,5 milions d’euros, i 26 van ser per indicis de possibles deslocalitzacions fictícies a altres autonomies, amb un deute tributari de 15,6 milions.

Herències i donacions

Les fugues simulades de domicili estan vinculades essencialment als gravàmens sobre les herències i donacions. Anteriorment ho estaven a l’impost de patrimoni, que a Madrid no es pagava. Però les coses han canviat amb el tribut a les fortunes de més de tres milions que va aprovar el Govern i que ha fet que l’Executiu d’Isabel Díaz Ayuso reactivés el de patrimoni per als que es veuen afectats pel nou gravamen, per així neutralitzar-lo mentre sigui vigent, ja que, en principi, és temporal.

Aquestes xifres avalen el que revelen alguns estudis, com el que ha elaborat el Laboratori d’Anàlisi de Polítiques Públiques (IvieLAB, vinculat a la Generalitat Valenciana), que destaca el rol de Madrid com a "aspirador" de recursos, gràcies a les rebaixes d’impostos dutes a terme pel Govern autonòmic del PP, amb una pèrdua d’ingressos que es compensa amb l’efecte capitalitat. L’informe analitzava la mobilitat d’assalariats i pensionistes entre autonomies des del 2005 i trobava "evidències" que vinculaven el guany de 103.035 contribuents a Madrid procedents d’altres regions en el període 2009-2018, que coincideix amb el període de rebaixes fiscals més agressives a la comunitat madrilenya. "Madrid ha guanyat 100.000 contribuents en l’IRPF des que va decidir establir importants beneficis fiscals en els seus impostos personals", afirmava.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

En l’apartat dels avantatges, el Principat d’Andorra, a més de comptar amb una important exempció del 100% en l’impost de la renda (IRPF) dels residents amb ingressos anuals per sota de 24.000 euros anuals, té un dels tipus marginals màxims més baixos, d’un 10%. Els primers 24.000 euros no tributen, mentre que entre els 24.001 i els 40.000 euros el gravamen és del 5% i, per sobre de 40.001 euros, és del 10%. Tampoc existeixen ni els tributs que graven les herències i les donacions, ni tampoc el de patrimoni.

A Madrid, per la seva banda, les rendes de fins a 16.000 euros són, juntament amb el País Valencià, les que menys tributen, igual que les que superen els 160.000 euros. Madrid va eliminar l’impost del patrimoni als contribuents, però com que el Govern central va imposar un gravamen sobre els patrimonis de més de tres milions d’euros, l’Executiu autonòmic va decidir suspendre la bonificació del 100% que mantenia sobre aquest impost. Cal sumar-hi que tant pares i fills com els cònjuges i parelles de fet, només paguen l’1% de la quota corresponent a l’impost que grava les herències i les donacions. A més, els germans, oncles i nebots del causant o donant poden aplicar una bonificació del 25% sobre la quota de l’impost.