La punxada de Banco de Bilbao amb Banesto

Fins a finals dels anys 80 del segle passat, el sector bancari espanyol vivia plàcidament, però el 1987, Banco de Bilbao, que presidia José Ángel Sánchez Asiaín, un profund defensor de les concentracions bancàries, va agitar completament el tauler amb una oferta de compra hostil, una cosa inimaginable fins aquell moment. En aquell temps, Banco de Bilbao era el quart del rànquing i Banesto, el segon. L’objectiu era guanyar mida per ser competitius a Europa, poc després de la integració d’Espanya a la llavors Comunitat Europea el 1986.

Suport del Govern central

L’ofensiva comptava amb l’aval del Banc d’Espanya, que en aquells moments tenia Mariano Rubio com a governador; i del Govern socialista de Felipe González, que tenia com a ministre d’Economia Carlos Solchaga. La idea de fons era millorar una gestió de Banesto que consideraven qüestionable.

L’oferta de Banco de Bilbao als accionistes de Banesto consistia a oferir sis accions noves més una d’antiga del Bilbao per cada 10 accions de Banesto, així com 15.000 pessetes en metàl·lic (57,33 euros actuals), cosa que suposava una prima del 40%. Però davant tenia un Banesto dominat per les elits econòmiques encapçalades per Pablo Garnica, que es va defensar a capa i espasa.

Dimissió de López de Letona

El cert és que a finals de novembre de 1987 José María López de Letona va dimitir per sorpresa com a vicepresident i conseller delegat de Banesto, a poques setmanes d’assumir-ne la presidència. L’entitat donava imatge d’estar escapçada, sense el seu principal executiu, cosa que aparentava facilitar l’opa.

Als cap de dos dies, Mario Conde, un advocat de l’Estat emergent que havia aterrat al banc dos mesos abans després de comprar un paquet d’accions juntament amb Juan Abelló al vendre tots dos Antibióticos a la companyia italiana Montedison, va accedir a la vicepresidència de Banesto.

El 29 de novembre, Banco de Bilbao, després de fracassar un curt període de negociacions, va llançar la seva opa dirigida als accionistes. L’endemà, Banesto va nomenar president Mario Conde amb l’objectiu que convencés els accionistes que no venguessin. Les seves gestions prosperen i el 5 de desembre, a la setmana de llançar l’opa, el Bilbao va desistir i va començar una etapa daurada per a Mario Conde, que va finalitzar abruptament amb la intervenció del banc el desembre de 1993.

Paper de la Borsa de Madrid

Notícies relacionades

Els catalans van a l’híper a comprar drogueria més que alimentació

Botín sacseja la banca espanyola amb el fitxatge del conseller delegat d’ING

Segons expliquen al BBVA, l’operació no només va ensopegar amb la negativa de la cúpula de Banesto, sinó que la Junta Sindical de la Borsa de Madrid "va tenir un pes decisiu al decidir no admetre a tràmit l’opa perquè –sempre segons l’opinió de la Junta– no es podien contractar futurs actius encara inexistents com a raó principal". A més, l’absència en mans de Banco de Bilbao d’un important paquet d’accions de Banesto tampoc va ajudar a fer que l’operació prosperés.

Malgrat el fracàs del seu intent amb Banesto, Sánchez Asiaín va persistir i finalment va aconseguir tancar un pacte amistós amb Banco de Vizcaya, presidit per una altra de les grans figures del sector, Pedro de Toledo. Després de 19 dies de negociacions, van tancar un acord de fusió el gener de 1988. Això va crear el BBV, que, posteriorment, va engolir el hòlding Argentaria, que abans de la seva privatització agrupava la banca pública, cosa que va donar origen a l’actual BBVA.