El Sabadell traça una estratègia amb cinc línies de defensa davant el BBVA

La massa d’accionistes clients

Els 205.000 accionistes del Sabadell són en la seva gran majoria inversors particulars que controlen un 48% de l’accionariat. Al seu torn, el 75% aproximadament d’aquests minoritaris també són clients de la mateixa entitat, amb una antiguitat mitjana de nou anys, cosa que, segons els experts consultats, "proporciona un cinturó defensiu notable al Sabadell, perquè són els menys interessats que el banc desaparegui engolit pel BBVA". Aquesta fortalesa és cert que té un punt feble, la falta d’un nucli dur poderós que s’aliï amb el consell del Sabadell, cosa que dona una bona ocasió al BBVA de convèncer els inversors institucionals (que tenen el 52% de l’accionariat), que a més afirmen que ja estan fent. De fet, el president del BBVA, Carlos Torres, assegura que alguns grans inversors li han traslladat la seva posició favorable.

Precisament, aquesta afirmació de Torres, admetent implícitament que ha contactat amb inversors abans de presentar formalment el fullet de l’opa davant la Comissió de Valors (CNMV), és una de les causes que fan detonar l’anomenat front legal en la defensa del Sabadell. L’entitat d’origen català ha denunciat el BBVA davant la CNMV per vulnerar la llei d’opa. Segons el Sabadell, que compta amb l’assessoria legal del bufet Uría, tant la documentació presentada davant analistes (que no estava incorporada a l’anunci d’opa) com la mateixa informació oferta en la reunió amb analistes i posteriorment en roda de premsa, vulneren l’article 32.1 del Reial decret 1066/2007, de 27 de juliol, sobre el règim de les ofertes públiques d’adquisició de valors, "i, en general, introdueixen dades incompletes que poden afectar el mercat". Un dels aspectes més polèmics, segons els experts consultats, és que és il·legal contactar amb accionistes abans de presentar l’anunci de l’opa.

Efectivament, la gran novetat de l’opa hostil és només la figura i la terminologia escollida, cosa que mostra una debilitat perquè l’important, que és el preu que s’ofereix a qui acudeixi a l’OPA, no ha variat. És el mateix que el BBVA va oferir en l’acord de fusió a les bones. Les condicions econòmiques que el Sabadell va considerar llavors que infravaloraven l’entitat, però que, per al BBVA, eren el màxim que podien oferir són idèntiques: prima del 30% i valoració del Sabadell en 12.284 milions d’euros, segons la cotització prèvia a l’anunci de l’oferta la setmana passada.

Un expert poc afí a l’operació critica: "Et paguen amb paperets i no apugen el preu, i la cotització ja ha dit que no li agrada". El BBVA es va enfonsar dijous en borsa, després de l’anunci de l’opa hostil, un 6,7%, mentre que el Sabadell va pujar un 3,1%. Aquesta oferta inamovible té una altra derivada. Per a alguns analistes, valora incorrectament les perspectives de futur del Sabadell: "On més oficines té el Sabadell, a Catalunya, és on hi ha més duplicitats amb el BBVA. Amb les vendes i els ajustos necessaris la veritat és que desapareix la meitat del banc amb aquesta oferta". Encara no és clar el percentatge, perquè cal analitzar què sobra o no, però el que sí que se sap és que els accionistes del Sabadell només tindrien un 16% del capital del BBVA després d’una hipotètica absorció.

El poder polític surt en tromba

Notícies relacionades

Els catalans van a l’híper a comprar drogueria més que alimentació

Botín sacseja la banca espanyola amb el fitxatge del conseller delegat d’ING

Oblidin-se dels colors polítics. D’una manera gairebé mai vista i menys en els últims temps, governs del PSOE, del PP, partits d’esquerra extrema, com Sumar o Podem, independentistes, com ERC o Junts i, fins i tot, alguna organització empresarial regional han sortit en tromba a criticar, per diferents motius, l’opa sobre el Sabadell.

Els dubtes sobre els nivells de concentració són un altre punt incert i, per tant, favorable en principi a posar en qüestió l’operació. És veritat que Torres ha assegurat que "els efectes potencials serien moderats", però en aquest punt la versió del Sabadell és just la contrària, precisament perquè recalquen que on més duplicitats existeixen entre les dues entitats és a Catalunya.