Madrastrao padrina

Diu el president del Consell Econòmic i Social (CES), Antón Costas, que la Unió Europea encara és a temps de decidir si a partir d’ara vol ser "madrastra" o "fada padrina"; si vol recuperar tornar al comportament "rígid i immisericordiós" que va mostrar en la crisi del 2010 en forma d’austericidi o si prefereix perpetuar el paper més compressiu adoptat des de la crisi sanitària del 2020 fins aquests dies.

La clau està en l’aplicació de les noves regles fiscals que ja han sigut aprovades a la Unió Europea i que obligaran a fer significatius ajustos pressupostaris en almenys 19 dels 27 estats membre que ja incompleixen ràtios de dèficit i de deute públic. Entre ells, Espanya, per al pressupost públic del qual s’augura la necessitat d’un ajust equivalent a uns 40.000 milions que es podrà repartir en quatre o set anys.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

El CES no discuteix la magnitud dels ajustos que hauran d’escometre la majoria dels països de la UE per estroncar l’explosió de deute públic amb què els Estats han hagut de finançar en els últims cinc anys (i encara es continua fent) polítiques per compensar les ferides de les crisis sanitària, energètica i de preus. Disciplina per als Estats, sí, però acompanyada d’un impuls públic per part de les autoritats europees, sosté el CES en el seu informe sobre governança econòmica europea que aspira a oferir substrat al debat polític previ a les eleccions europees, al juny.

Segons aquest organisme, els fons europeus Next Generation EU o del programa SURE (per finançar ertos de la pandèmia) són alguns dels bastions que defineixen un camí pel qual ja ha transitat la UE i que, d’alguna manera, haurien de perpetuar-se, proposa el CES. Són, en definitiva, programes de despesa europea que poden compensar les estretors en les polítiques d’inversió o socials a les quals es veuran obligats països com Espanya pel compliment d’unes noves regles fiscals, de la necessitat de les quals gairebé ningú dubta. De com s’encaixin les noves regles fiscals dependrà que la UE acabi sent "madrastra" o "padrina".