¿Continuarà venent-se Catalunya?

Novembre d’aquest any. Aquest és el mes en què la constructora turca Limak, a través de la seva presidenta, Ebru Özdemir, va prometre que el FC Barcelona podria tornar a jugar al nou Camp Nou amb la meitat de l’aforament previst. N’hi ha prou de passar cada setmana per davant de les obres que s’estan fent a la travessera de les Corts per arquejar les celles i pensar quin miracle es pot produir perquè sigui així.

Barça, Generalitat i La Caixa són els eixos del poder històric que marca les traces de Catalunya. Un Barça, en tots els sentits, en reconstrucció; una Generalitat a l’espera d’un nou inquilí, i una Caixa, dividida en tres (el banc, l’instrument inversor Criteria i la Fundació, amb un pressupost de 600 milions en obra social per al 2024), amb la seu social fora de la comunitat, però amb una renovada ambició per invertir en empreses estratègiques o menys estratègiques, com el cas del grup de fragàncies i moda Puig, on ha comprat el 3%, valorat en 450 milions.

Altres participacions rellevants de Criteria, a més del 31,92% a CaixaBank: 5% de Telefónica, 4,26% de Cellnex, 15% d’Aigües de Barcelona i 26,71% de Naturgy. En aquesta companyia tot pot variar a l’espera de veure què passarà amb l’interès del grup Taqa d’Abu Dhabi d’aconseguir el 40% del capital en mans dels fons CVC i GIP.

A l’espera dels pròxims passos de La Caixa a Naturgy entre interrogants, cal recordar que una de les perles del seu pretèrit grup industrial, Abertis, va deixar de ser-ho fa temps. La concessionària d’autopistes, de la qual es va separar Abertis Telecom, actual Cellnex, està avui controlada pel grup italià Mundys (família Benetton) i la constructora ACS (Florentino Pérez), amb una acció menys. Els Benetton, amb un 9%, també participen en Cellnex, l’accionariat de la qual està repartit entre múltiples fons i accionistes individuals.

Qualsevol moviment, benvingut

Si els propers passos de Criteria seran decisius en els pròxims mesos, la tornada a Catalunya d’algunes de les empreses que van sortir l’octubre del 2017 tornarà a posar-se sobre la taula una vegada constituït el nou Govern. Qualsevol moviment, per simbòlic que sigui, serà benvingut per la societat civil catalana i el món empresarial, liderat per Foment del Treball, que s’oposen a una altra nova pèrdua: el Banc Sabadell, que acaba de rebre una opa hostil per part del BBVA. El Sabadell, amb seu social a Alacant, continua mantenint el seu centre d’operacions a Sant Cugat del Vallès (Barcelona), tot i que el BBVA –ha d’assolir el 50,01% del capital perquè pugui triomfar l’opa– ha promès mantenir-la, igual com la marca. Una promesa que no ha calat després d’observar els antecedents: des de la salvació de Banca Catalana el 1984 fins de sis de les velles caixes catalanes fa una dotzena d’anys, totes van acabar sota la marca de l’entitat basca.

Amb el futur del Sabadell en l’aire, dues empreses catalanes segueixen amb l’espasa de Dàmocles a sobre el cap. Grifols –va temptejar la possibilitat de patrocinar el Camp Nou, en mans de Spotify–, va patir una altra caiguda a la borsa després de presentar els seus resultats trimestrals i la presentació d’un informe de l’opaca firma d’anàlisi Gotham. Els canvis en la governança de l’empresa no han servit el valor de l’acció. Cau un 70% des dels seus màxims del febrer del 2020.

Notícies relacionades

Els catalans van a l’híper a comprar drogueria més que alimentació

Botín sacseja la banca espanyola amb el fitxatge del conseller delegat d’ING

Un altre grup català que intenta recuperar-se és el siderúrgic Celsa, que ha passat per decisió judicial de mans de la família Rubiralta als fons creditors que van nomenar l’ex CEO de Naturgy i president de la seva fundació, Rafael Villaseca com a president. Celsa, com ha anat passant amb empreses de molt diferents sectors –des de Miquel Alimentació fins a Codorníu, Freixenet, Cirsa, Pronovias, Panrico, Chupa Chups– forma part del grup de companyies familiars que s’han anat venent. Per mida, el lideratge familiar actual queda en mans del grup Roca, La Farga, Mango, Agrolimen, Bon Àrea, Bon Preu, Vall Companys, Europastry –que estudia la seva sortida a borsa–, la companyia d’assegurances Occident i Werfen, entre les principals. ¿Quantes es vendran en els pròxims anys?

A més d’influir i generar seguretat per evitar més sortides i vendes, el nou Govern tindrà una altra responsabilitat per generar ocupació i creixement: mantenir les multinacionals instal·lades i atraure noves inversions. Se li acumularà la feina.