El Cercle reclama «majories sòlides» per canviar el model productiu

Com passa cada cop que convoca la seva reunió anual, el Cercle d’Economia envia un missatge per emmarcar la seva tradicional trobada que cita els líders polítics i econòmics, aquesta vegada a Barcelona del 22 al 24 d’aquest mes i en què intervindran des del president del Govern, Pedro Sánchez, fins al líder del PP, Alberto Núñez Feijóo.

Davant el que consideren el repte més gran de l’economia, superar la baixa productivitat, que ha estancat la renda per càpita del país –ja en van alertar l’any passat–, aquest organisme aprofita la recent celebració de les eleccions a Catalunya per fer una crida a trencar els blocs i la polarització i fer "allò que convé al país", que és "el pacte i la transacció per forjar majories sòlides i estables que permetin fer polítiques ambicioses". Al seu torn exigeixen evitar una repetició electoral i acabar amb l’"excepcionalitat" que des del 2010 les legislatures a Catalunya hagin durat només una mitjana de dos anys i mig.

En la seva nota d’opinió titulada Claus per recuperar el dinamisme econòmic i millorar el benestar de la ciutadania, a més d’exigir la "inajornable reforma del sistema de finançament autonòmic" com una de les eines perquè les comunitats disposin d’instruments per millorar la productivitat de l’economia, reclamen "coratge" als polítics per escometre "una nova etapa que ha de permetre impulsar un canvi de model productiu", en el qual avui encara pesen molt activitats amb salaris més baixos, com el turisme o el comerç, i una economia "abocada a la mediocritat si no s’actua de manera urgent, coordinada i amb determinació".

Mecanisme de solidaritat

Segons el seu parer la reforma del sistema de finançament autonòmic ha de ser "profunda". El nou model, afegeixen, ha d’atorgar a les autonomies "capacitat financera suficient", així com fer-les "corresponsables dels seus ingressos i les seves despeses". El Cercle, que ha recordat la seva proposta del 2018 centrada en les bases fiscals compartides entre les administracions central i autonòmica, defensa que el sistema hauria de comptar amb "un mecanisme que assegurés un mínim nivell de solidaritat –taxada, transparent i que respectés el principi d’ordinalitat ajustat pel cost de la vida– entre comunitats autònomes. L’organisme es va afegir a la reclamació de 20 entitats sobre la millora del finançament i no tanca la porta la proposta llançada per ERC.

Al seu torn hauria de servir per "incorporar les comunitats de règim foral" (Euskadi i Navarra) "al mecanisme de solidaritat interterritorial d’Espanya". I apel·len els grans partits a abandonar postures que els facin eludir el problema perquè "no fer res té uns costos encara més grans" i recorden que "una part no menor de la desafecció creixent que hi ha hagut a Catalunya" està relacionada amb "la falta de voluntat política per abordar el problema de l’infrafinançament crònic de la Generalitat".

Dinàmica preocupant

Es tracta d’un document que van presentar ahir el president del Cercle, Jaume Guardiola, i el director general, Miquel Nadal, que emmarca la 39è edició de la reunió anual que organitza aquesta entitat. El Cercle avisa que, malgrat els elevats volums d’ocupació que s’estan generant, "sota aquesta bonança aparent s’amaga una dinàmica preocupant" i és que fa anys que la renda per càpita divergeix de la mitjana comunitària desfent una part important del camí de convergència recorregut entre 1986, quan es va entrar en les comunitats europees, i el 2006, quan s’aconsegueix el nivell relatiu més elevat respecte a la mitjana". Es tracta d’un problema que ve de lluny.

Tot això, segons el Cercle, s’explica "per l’escàs creixement de la productivitat". Entre el 2000 i el 2022, la distància en el creixement de la productivitat entre Espanya i la UE s’ha duplicat al passar del 6% al 12% i afecta les dues principals economies del país, Catalunya i Madrid.

Notícies relacionades

Els catalans van a l’híper a comprar drogueria més que alimentació

Botín sacseja la banca espanyola amb el fitxatge del conseller delegat d’ING

El problema de fons, afegeixen, "és la falta d’un model econòmic clar i ambiciós a llarg termini" i més basat en sectors de més valor afegit i, per tant, salaris més elevats. Actualment "hi ha un problema d’estructura sectorial molt esbiaixada cap al sector terciari menys productiu, així com un problema de dimensió empresarial". Les solucions, afegeixen, passen per la formació del capital humà, la investigació i la innovació, la millora de les infraestructures i la reforma de l’Administració.

També l’any passat, el Cercle, que va celebrar la seva trobada davant la proximitat d’altres eleccions, llavors municipals i d’algunes autonomies i aquesta vegada després de les catalanes, va mostrar la seva preocupació per l’estancament de la renda per càpita en els últims anys.