Íñigo Barea: "La justícia té els seus temps, però és implacable"

¿En quin moment es troba Just Eat Takeaway i quin paper juga Espanya en el seu negoci?

El grup va tancar l’any passat amb un ebitda ajustat [resultats abans de restar-ne impostos i altres despeses comptables] positiu de 324 milions, un increment molt significatiu respecte a l’any anterior. I el flux lliure de caixa va passar a positiu en la segona meitat de l’any. Destaca el creixement dels segments al Regne Unit, Irlanda i nord d’Europa. Al sud, on hi ha Espanya, s’ha posat molt èmfasi en la rendibilitat.

¿Quines dades financeres poden compartir respecte a Espanya?

Publiquem resultats en segment (Amèrica, el Regne Unit i Irlanda, i el nord i el sud d’Europa). En ebitda, el sud d’Europa va passar d’uns 200 milions en negatiu fa dos anys a tancar el 2023 en menys de 100.

¿Com s’aconsegueix la rendibilitat en un negoci que va tan al mil·límetre com el seu?

És veritat que els marges són molt baixos i els costos laborals, molt importants. A més, que el model d’ocupació que hi ha a Espanya és car. El problema és que no tothom contracta, i això que aquest és un ecosistema una mica fosc en el seu funcionament, però molt clar pel que fa a com hauria de ser. No és el mateix haver de pagar la Seguretat Social, que no. Haver de pagar el temps que té un repartidor entre comanda i comanda, que no.

Una part dels riders defensen la via dels autònoms. ¿Els falten treballadors pel seu model?

Fem enquestes de satisfacció d’empleats tant a la plantilla com a repartidors i veiem que estan contents i que aprecien el que suposa estar contractat. Un dels temes que sí que hi veiem és que no aconseguim contractar en molts casos per falta de papers. Moltíssima gent cau en els processos quan demanem DNI, permís de treball... Per això, quan veig gent contenta amb l’altre model, em pregunto si està contenta o desgraciadament no pot entrar en el model empleat.

¿S’han plantejat passar al model autònom?

Això seria com estar en un embús, veure que en sentit contrari no hi ha cotxes i posar-se a avançar mig quilòmetre per aquest carril a veure si no t’enxampen. A mi no se m’acut. Sent la llei tan clara, amb dues sentències del Suprem, una llei rider i, ara, una directiva europea, no té sentit. El compliment normatiu és bàsic per poder generar i crear una indústria de futur.

Però el grup sí que opera amb autònoms en altres països...

En legislacions en què la figura del repartidor té un encaix legal, com els EUA, el Canadà, el Regne Unit.... Com a grup triem el model que millor s’adapti a les nostres necessitats de costos o salarials.

¿Li consta que l’empresa matriu s’hagi plantejat sortir d’Espanya pel model laboral?

Espanya juga un paper molt important per a l’empresa dins del segment sud, així que et diria que és una fortalesa [el model de contractació]. Estem més que preparats per operar amb l’entorn que tenim i d’una manera perfectament legal.

¿Per on passa la seva estratègia de creixement en aquests moments?

Els restaurants continuaran sent el core i focus de la nostra estratègia, però també estem centrats a atendre el [negoci del] moment de conveniència. La nostra missió ha canviat com a grup per ser l’empresa que entrega tot el que càpiga en una motxilla en un temps molt curt.

¿Quina és l’estratègia, en aquest àmbit?

Estudiem diferents verticals i anem veient quines necessitats urgents té la gent, perquè hi ha multitud d’opcions per rebre comandes un dia, dos o tres. ¿Què és el que fa que la gent necessiti coses immediates? Aquí és on volem anar a parar.

¿On veu Just Eat d’aquí cinc o sis anys?

En un entorn de treball per fi estable. Espero que en uns anys ens hàgim oblidat d’aquests anys de bogeria i tinguem un entorn de treball amb unes regles clares. I com a usuaris, la rapidesa serà clau, cada vegada demanarem coses més ràpid.

I amb l’empresa sent rendible, ¿no?

Per descomptat. Si les coses van com han d’anar i tots fem les coses bé, s’estabilitzaran i normalitzaran.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

¿No és una cosa perillosa dependre del fet que els altres facin les coses bé quan no sembla que hi hagi intenció de fer-ho...?

Jo soc optimista. La justícia té els seus temps, però és implacable. Tenim molt recorregut i les normes són clares, així que la normalitat s’imposarà.