Lluís Salvadó: "La descarbonització obliga al que abans era optatiu"

Han esgotat les 16.000 places de les visites guiades de seguida. ¿Esperaven tanta demanda?

En futures edicions s’haurà de redimensionar l’oferta de visites. L’èxit del Nadal al port ja ens va mostrar que és un espai que atrau la ciutadania. A més, hi treballen 40.000 persones, algunes des de fa 30 anys, que no havien tingut l’oportunitat de mostrar a les seves famílies el seu lloc de treball.

El port està en obres per a la Copa Amèrica de vela. ¿Hi veurem aviat moltes inauguracions?

La Copa Amèrica ha impulsat la rehabilitació de llocs com els tres tinglados del Moll Oriental que s’obriran a exposicions temporals d’art. Ja tenim moltes peticions perquè faltaven espais a la ciutat. El bus nàutic que començarà a operar el 3 de juliol els connectarà amb el final de la Rambla, i aquest lloc guanyarà gran atractiu. L’edifici del portal de la Pau, en rehabilitació, serà una altra joia a peu de la Rambla. Al juny obrirem el Moll Barcelona Sud, després del trasllat de Balearia. Després ve una segona onada més gran d’obertures, entre les quals la del Moll de Pescadors i la transformació del Moll d’Espanya, on hi ha el Maremagnum.

El port preveu anar cap a un model de creuers més petits. ¿Implicarà menys afluència de creueristes?

L’acord amb l’ajuntament del 2018 comporta allunyar cap al sud les terminals de creuers. Perseguim dirigir-nos a un segment de creuerista amb més valor afegit que implicarà qualitat i menys quantitat. El 2027 passarem de nou a set terminals amb l’obertura de Royal Caribbean a la G, completament descarbonitzada.

¿I la resta?

Malgrat ser el transport marítim més eficient, quan ubiques 900 escales en un punt es produeix una concentració d’emissions. El port representa el 7% de les emissions de Barcelona. Estem fent una inversió brutal de 180 milions per electrificar en cinc anys tots els molls.

El port continua volent expandir-se cap al sud, on coincideix amb l’aeroport.

Les embarcacions són cada vegada més grans i acumulen contenidors cada cop més a dalt. Necessitem molls més llargs, grues més altes i més calat. El futur del port es troba al Prat, on traslladarem la terminal de contenidors al futur moll de Catalunya en els pròxims 10 anys. Allà hi haurà el centre neuràlgic del port. No volem dir com solucionar el futur de l’aeroport, però reivindiquem que no es pot vestir un sant i desvestir-ne un altre. Cal buscar solucions compatibles. Hem d’adaptar-nos-hi, i també en els accessos ferroviaris que han de donar resposta a aquesta terminal i la de Hutchinson. Ara les costures dels accessos al port estan rebentades.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

El 2000 ja es contemplaven i el 2006 hi va haver acord per portar-los a terme. ¿Ara va de debò?

Cada vegada que canvia el Govern de Madrid el projecte torna a la casella de sortida. Fa 25 anys que esperem, però a causa de la necessitat de descarbonitzar, el que abans era optatiu ara ja és obligatori. Confiem que ara hi ha una situació irreversible: des del 2018 hi ha una coordinació entre Estat, Generalitat i port. Tenim el projecte bàsic redactat, l’executiu adjudicat amb dos anys de termini per a la seva redacció i un conveni que compromet l’aportació de 800 milions d’euros, dels quals el port n’aporta 200, fins al 2032.