Inquietud pel desplegament de centres de Microsoft i Amazon

Espanya s’està convertint en una de les destinacions preferides de les grans empreses tecnològiques. En els dos últims anys, gegants nord-americans com Google, Meta, Oracle i IBM han desplegat els seus centres de dades per territori espanyol. El 2024 ha sigut el torn de Microsoft i Amazon, que han tancat acords multimilionaris per construir una infraestructura indispensable per sostenir Internet, però també per a la intel·ligència artificial (IA). Les seves inversions prometen generar llocs de treball i situar el país en l’avantguarda del sector. No obstant, experts adverteixen que el seu desembarcament amenaça de disparar el consum d’energia i d’aigua i accelerar, per tant, l’emergència climàtica en un moment crític.

Dimecres, Amazon Web Services (AWS), la filial de serveis en el núvol del gegant de Seattle, va anunciar que invertirà 15.700 milions d’euros a crear quatre megacentres de dades a l’Aragó, que, sumats als tres que ja estan en funcionament, formaran una xarxa que ocuparà 400 hectàrees i que crearà uns 17.500 llocs de treball. El 19 de febrer va ser Microsoft qui va presentar els seus plans: la companyia quadruplicarà la seva inversió a Espanya fins als 1.950 milions d’euros per obrir nous centres a la Comunitat de Madrid i a l’Aragó. Segons la firma analítica IDC, aquesta aposta podria contribuir a ocupar fins a 69.000 persones.

Posició estratègica d’Espanya

La promesa econòmica d’Amazon i Microsoft ha fet que els seus projectes siguin beneïts com fites "històriques" tant pel Govern de Pedro Sánchez com per les administracions regionals. "Ratifica Espanya com un hub digital clau al sud d’Europa", ha celebrat José Luis Escrivá, ministre per a la Transformació Digital i de la Funció Pública. És, de fet, el país on el sector creix més ràpid.

Actualment hi ha un centenar d’aquests data centers al territori, la gran majoria a Madrid i amb Barcelona com a segona opció. La patronal Spain DC estima inversions per valor de 8.000 milions d’euros en el sector fins al 2026. L’aposta es deu a la seva bona connectivitat, l’àmplia presència de cables submarins de fibra òptica i una posició geogràfica estratègica que li permet operar com a punt de trobada entre diversos continents.

Tot i que sembla eteri, el món digital està construït sobre centres de dades, grans naus plenes d’ordinadors que emmagatzemen milers de milions de dades i que realitzen càlculs dia i nit. Aquesta incessant activitat sustenta la nostra vida a Internet, des d’enviar correus electrònics fins a veure pel·lícules. Perquè això sigui possible, els centres absorbeixen molta energia i generen tanta calor que necessiten refrigeració hídrica per mantenir-se operatius. Això fa que gegants com Microsoft i Google consumeixin més electricitat que països sencers com Eslovènia. De mitjana, els data centers gasten uns 25 milions de litres d’aigua anuals, segons dades la consultora Dgtl Infra, xifres que es disparen fins als 760 milions de litres als centres més grans.

Aquest fenomen s’està accelerant amb l’actual febre comercial per la IA generativa, una tecnologia especialment intensiva. Aquests sistemes podrien consumir fins a un 33% més d’energia que els que executen programes concrets, segons un estudi recent. "Des del punt de vista computacional és un model molt ineficient", ha explicat a la BBC la investigadora Sasha Luccioni, una de les autores de l’informe. És per això que fins i tot els grans noms del sector, com Sam Altman (OpenAI), reconeixen que el futur de la indústria passa per un "avenç energètic" que permeti sostenir aquest dispendi.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

L’elevat consum de recursos vitals inquieta tant experts com veïns, que temen que el desplegament d’aquestes infraestructures acceleri problemes mediambientals urgents, com la sequera. Hi ha exemples del seu potencial impacte negatiu. El centre de dades de Google a The Dalles, als Estats Units, consumeix més d’un quart de l’aigua de la ciutat. A Irlanda, el sector es menja quasi el 18% de l’electricitat del país, l’equivalent a totes les llars urbanes, i s’espera que creixi fins al 27% el 2029. Aquesta perspectiva ha fet que Dublín prohibeixi la construcció de nous centres al seu territori. Als Països Baixos la premsa va destapar que els de Microsoft consumien un 460% més d’aigua del que havien anunciat. A Xile, la justícia ha bloquejat un projecte de Google pels seus riscos mediambientals.

La descontrolada demanda d’IA està disparant el consum energètic de les grans tecnològiques, però també les seves emissions contaminants. L’any passat, com va avançar Bloomberg, Microsoft va abocar uns 15 milions de tones mètriques de diòxid de carboni (CO2) a l’atmosfera, un 30% més que el 2020 i lluny de l’objectiu fixat en les seves promeses climàtiques.