Un missatge de calma davant els preus zero de la llum

L’acumulació d’hores a zero euros i amb preus negatius ha fet saltar les alarmes en els últims mesos després d’una crisi energètica que va disparar els preus a nivells mai vistos. Però el director de seguiment del mercat de l’Operador del Mercat Ibèric de l’Energia (OMIE), Juan Bogas, ha rebaixat el catastrofisme entorn d’aquests baixos preus durant una jornada organitzada per l’Associació d’Empreses d’Energies Renovables (APPA).

Ja existien.

Per començar, Bogas va recordar que no és la primera vegada que el mercat elèctric registra preus zero, ni de bon tros. La primera vegada que ho va fer va ser fa més de 20 anys, el 2001, tot i que va durar només una hora. Però una dècada després es van tornar gairebé tan intensos com els actuals, amb 331 hores a preu zero el 2010 i 478 hores el 2013, una quantitat no gaire llunyana a les 513 hores acumulades fins aquest divendres. El que sí que ha passat per primera vegada aquest any és que s’ha creuat la barrera dels preus negatius, una cosa que no havia passat mai abans. Tot i que tampoc podria haver passat perquè fins al 6 de juliol del 2021, el mercat elèctric diari no podia sobrepassar els 180 euros ni tampoc ser negatiu. A partir d’aquell dia van entrar en vigor nous límits d’entre -500 i 3.000 euros (aquest últim ha passat a ser de 4.000 durant la crisi energètica).

Primers mesos de l’any.

Els preus baixos no seran una qüestió estructural, segons Bogas, sinó que són característics dels primers mesos de l’any, com reflecteixen les dades històriques de l’OMIE. Èpoques de baixa demanda però, sobretot, de molta aigua. "La situació de preus molt baixos es dona a la primavera. No és per la fotovoltaica i l’eòlica, sinó per la hidràulica. La fotovoltaica i l’eòlica donen suport a la baixada dels preus, però quan passa durant moltes hores del dia es deu a l’enorme hidraulicitat", va afirmar. Això va ser el que va passar l’abril, quan es va registrar el preu mitjà mensual més baix de la història d’aquest mercat. Però aquesta "no té per què ser la situació futura", segons Bogas. El mercat de futurs, que serveix de referència del que paguen les empreses per energia que s’entregarà d’aquí uns mesos, preveu per a juliol, agost i setembre un preu de 83 euros, i per a l’últim trimestre, de 92. Per al 2025, el preu previst se situa en 75 euros. El preu mitjà entre el 2010 i el 2019 rondava els 50 euros.

No es perden diners.

Les renovables sempre ofereixen la seva energia a preus zero i negatius. L’any passat, el 39% de l’energia oferta per l’eòlica al mercat diari va ser a preu negatiu i el 39% addicional a preu zero, segons Bogas. En el cas de la fotovoltaica, el 87% de l’energia va ser oferta a preu zero o negatiu. I la solar tèrmica, el 94%. Hi ha tres perfils diferents de centrals elèctriques que ofereixen al mercat. D’una banda, els que tenen una retribució específica, als quals els és igual oferir a zero o a cinc perquè tenen una retribució mínima garantida. D’altra banda, les centrals que tenen firmat un contracte de llarg termini de venda d’energia –Power Purchase Agreement (PPA)– a un preu determinat, motiu pel qual el preu del mercat els és igual. "A qui no els és indiferent és al tercer grup, els que van al mercat directament a competir. Efectivament, no està disposat a produir a pèrdues", va afegir. No obstant, en el cas d’aquests últims, hi ha dos motius que fan que puguin oferir en negatiu sense perdre diners, segons Bogas. Un és el de l’eòlica que va a mercat, però també ven garanties d’origen, que ara es paguen al voltant d’un euro, segons va explicar. "Si no produeixen, no tenen garanties d’origen, però si produeixen cobraran 1 euro o 1,5 euros i d’allà pot venir el límit de -1,5 euros. Per sota del -1,5 possiblement no baixem", va afegir, en relació amb el preu més negatiu registrat fins ara, que va ser el 21 d’abril a les tres de la tarda. Un altre cas és la regulació secundària, que és el mercat posterior al diari en què es realitzen els ajustos, i on "s’estan pagant desenes d’euros". "Hi ha un 10% de fotovoltaica habilitada a Red Eléctrica per a la regulació secundària i estan donant aquest servei. Allà estan donant més diners que el -1 euro que potser han donat al mercat", va afegir.

Abocaments econòmics.

El que sí que està passant és que moltes centrals opten per no vendre la seva energia perquè els seus costos de funcionament superen el preu del mercat majorista d’electricitat. És el que es coneix com abocaments econòmics. L’any passat, en el cas de l’eòlica els abocaments van ser un 1,8% de la producció i un 0,5% en el cas de la fotovoltaica. Aquest any han pujat fins a l’11% de l’eòlica i el 8% de la fotovoltaica, segons els càlculs de Bogas. L’abril ha sigut el pitjor mes, amb un 20% d’eòlica i un 16% de fotovoltaica.

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

El forat del Sol.

Una altra cosa que sí que serà cada vegada més freqüent, a mesura que s’instal·len més renovables, és el forat al migdia que provoca l’energia fotovoltaica, amb preus baixos entre les dotze del matí i les cinc de la tarda i un pic a primera hora del matí (cap a les nou del matí) i un altre a última hora de la tarda (cap a les nou de la nit). Tot i que també en aquest cas serà molt més pronunciat en els mesos de primavera que durant la resta de l’any. "Variarà en funció dels mesos. Al gener hi haurà un pic a la tarda; al febrer, també. Al març, més, i a l’abril, més. Al maig baixarà i el juny i el juliol serà pla. Aquest apuntament tan diferencial entre (les hores) vall i punta es donarà a la primavera. El març, abril i maig. La resta de l’any no", va afegir.