Els jutges avalen que els interins que obtinguin plaça cobrin pel cessament

Els interins en frau que guanyin una oposició, consolidin la seva plaça i passin a fixos podrien mantenir el seu dret a rebre una indemnització per cessament. Així ho determinen tres sentències pioneres de jutjats de Granollers, Mataró i Girona que apliquen la recent doctrina del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) i obliguen la Generalitat de Catalunya a pagar a les treballadores del personal laboral afectades una compensació.

La novetat d’aquestes tres resolucions rau en el fet que els interins han estabilitzat la mateixa plaça que ja ocupaven i, tot i així, els jutjats els reconeixen, a través de diferents arguments, una indemnització. Alguns les taxen per l’antiguitat de l’empleada, i un altre, partint del règim sancionador que aplicaria a una empresa privada. En els casos jutjats, les compensacions oscil·len entre els 5.001 euros i els gairebé 24.000 euros.

Sobre el criteri indemnitzatori no hi ha consens i hi ha molta inseguretat jurídica després de les resolucions europees. Segons explica l’advocat defensor en les tres causes, Pau Martí, també hi ha jutjats de primera instància que apliquen diferent criteri i deneguen la compatibilitat de plaça i indemnització. En aquest sentit, el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) haurà d’unificar el criteri.

Litigis a tot Espanya

Si bé a través dels macroprocessos d’estabilització una gran majoria d’eventuals en frau s’han pogut quedar com a fixos en l’Administració, una part, minoritària però nombrosa, no ho ha aconseguit i està recorrent a la justícia. Als jutjats de tot Espanya se succeeixen els litigis de treballadors eventuals de l’Administració que després d’acumular anys en un lloc interí reclamen o bé la fixesa, o bé una indemnització que els compensi part de l’abús –reconegut diverses vegades per la justícia europea– sofert.

El Govern va pactar amb els sindicats CCOO i UGT la coneguda com la llei Iceta –o Icetàs segons els seus detractors–, que pretenia posar ordre a la creixent inseguretat jurídica i estabilitzar gran part d’aquesta borsa d’eventuals que feia anys que poblaven les administracions públiques.

Notícies relacionades

Els catalans van a l’híper a comprar drogueria més que alimentació

Botín sacseja la banca espanyola amb el fitxatge del conseller delegat d’ING

El Govern va reconèixer que uns 300.000 interins estaven en frau, és a dir, que més que una necessitat puntual estaven cobrint un lloc estructural però amb un contracte temporal. A partir d’allà, la llei Iceta va assentar les bases per a una sèrie de concursos extraordinaris mitjançant els quals estabilitzar milers d’interins i reduir l’elevada temporalitat –llavors del 31%– fins a una xifra pròxima al 8%. A més d’aquests concursos per retenir plaça, la norma també reconeixia a les persones que es presentessin a examen però no obtinguessin feina fixa un dret a indemnització. Sobre aquesta segona part de la qüestió s’ha pronunciat, de manera pionera, el Jutjat Social número tres de Granollers, en un cas guanyat per l’advocat Pau Martí. S’ha pronunciat a favor d’una tècnica d’educació infantil interina que es va presentar a concurs i va acabar traient plaça, però diferent de la que estava ocupant. El jutjat li reconeix el dreta a reclamar la indemnització per cessament, malgrat quedar-se com a fixa en la Generalitat.

La demandant va entrar a formar part del personal laboral de la Generalitat el 2006 i va passar 11 anys com a interina al mateix lloc. El 2021, prèvia demanda, se li va reconèixer judicialment la condició d’indefinida no fixa. Va superar un procés selectiu, i per això se la va integrar com a personal laboral fix en l’Administració catalana, amb una plaça fixa, però no va renunciar a la indemnització per cessament.