L’Estat francès externalitza el tancament de Stuart a Europa per 82 milions

A mitjans de l’abril passat els repartidors de l’empresa Stuart, distingibles d’altres empreses de la competència com Glovo o Uber per les seves robes i motxilles de color blau cel, rebien la notícia que serien acomiadats. La direcció de l’empresa de repartiment els va comunicar la seva intenció d’iniciar un expedient de regulació d’ocupació (ero) que actualment està negociant i que a Espanya es traduirà en més de 500 repartidors cessats.

Internament els directius de la firma l’han batejat com a operació Persiana, segons expliquen fonts coneixedores del procés. Una reestructuració que no se circumscriu únicament a Espanya i s’estén també al Regne Unit, Polònia, Portugal i Itàlia i el seu origen es va activar en un despatx francès. Concretament, del Ministeri d’Economia francès.

Actualment, la propietat de Stuart l’ostenta Mutares, un fons d’inversió creat el 2008 i que cotitza a la Borsa de Frankfurt. Aquesta societat està especialitzada a comprar empreses en "estat de transició", tal com ells ho defineixen. És a dir, que no passen pel seu millor moment i necessiten una reestructuració per fer-les rendibles... o acabar tancant. El 23 d’agost del 2023, Mutares va comprar a l’Estat francès Stuart, una marca que un any abans havia realitzat 51 milions d’entregues i facturat 408 milions d’euros, per 1 euro i va anunciar l’acord definitiu tres mesos després, al novembre.

Un acord que incorporava una clàusula addicional: l’Administració francesa garantia un pressupost de fins a 82,1 milions d’euros per "cobrir les necessitats de finançament derivades de la gestió operativa de Stuart i, d’altra banda, proporcionar els imports necessaris per a la seva reestructuració", segons figura a l’informe elaborat per una comissió dependent del Ministeri d’Economia de França i que donava el 27 de novembre del 2023 la llum verda definitiva a l’acord.

Sense rendibilitat

Notícies relacionades

Els catalans van a l’híper a comprar drogueria més que alimentació

Botín sacseja la banca espanyola amb el fitxatge del conseller delegat d’ING

I és que Mutares va comprar Stuart a Geopost, una filial de l’empresa pública de missatgeria La Poste (el Correus francès) i que a través de Stuart, i altres inversions, va temptejar si a les noves plataformes de repartiment hi havia o no un negoci rendible. D’acord amb les experiències de la resta d’operadors i de l’informe redactat per l’Estat francès, no ho és. Aquest reconeix que "des de la seva creació, l’activitat de Stuart ha sigut estructuralment deficitària. A més, Stuart està exposat a riscos de mercat, riscos legals, especialment deguts a canvis en la legislació laboral, i litigis per imports importants".

A Espanya, Stuart ha seguit l’estela –menys mediàtica, però de similar traçat– de firmes com Glovo o Uber, que van irrompre al sector de les entregues d’última milla, principalment menjar de restaurants a domicilis, a través d’un model de flotes d’autònoms. Empreses de repartiment sense repartidors, que s’estalviaven els costos de Seguretat Social que pagaven els riders. Un model que la Inspecció de Treball i els tribunals han anat censurant, tant en el cas de Stuart, com d’Uber o Glovo.