Els consumidors tornen al súper físic a la recerca d’estalvi per la inflació

Així ho mostra l’Observatori de Comerç Electrònic en Alimentació que ha elaborat l’Associació Espanyola de Distribuïdors, Autoserveis i Supermercats (Asedas) en col·laboració amb dos professors de la Universitat Complutense de Madrid i de la Universitat Autònoma de Madrid, María Puelles i Gonzalo Morena. L’informe –resumeix l’associació– "confirma la tendència ja observada l’any passat d’una tornada a la botiga física com una manera de controlar la despesa", així com una fórmula, també, de donar molt més valor a la compra de proximitat.

D’entrada, aquesta enquesta realitzada a unes 2.600 persones permet descobrir que el nivell educatiu i econòmic són factors que decanten la balança cap a un tipus de compra o una altra –"el nivell de renda més alt s’inclina cap al canal online", precisen els autors de l’estudi–. Però, independentment d’això, les conductes semblen generalitzades. Gairebé sis de cada deu dels adeptes al súper digital que han abandonat aquest tipus de compra ho han fet pel preu, perquè creuen que a la botiga física poden comparar millor. Són la meitat, en el cas dels que es mouen indistintament entre un canal i l’altre.

La segona raó més adduïda és la percepció que comprar online acaba sent menys còmode que acudir a la botiga física. Així ho indiquen el 37% dels compradors que es decanten per la compra en establiment tradicional, el 28% del públic que combina els dos formats i el 14% dels consumidors que tiren de carro virtual. Finalment, tot i que amb menys pes, també és rellevant que el supermercat de referència de la persona en qüestió no tingui una pàgina web en condicions; que no disposi, directament, de plataforma online, o que no es trobi sentit a aquest tipus de consum una vegada la covid ha deixat de ser un problema.

"A més de la conveniència, l’abandonament de la compra online és el resultat d’una recerca d’estalvi: la primera raó és una línia que es manté en el temps, la segona és la continuació d’una tendència ja observada el 2023 i motivada per la crisi inflacionista", contextualitza l’informe, que presta bona atenció, en general, a la sèrie de comportaments que es modifiquen per tal de rebaixar el cost final del cistell de consum.

Els canvis més destacables són el 30% de gent que diu haver reduït la quantitat de peix i marisc que compra, el 31% que ha començat a adquirir productes de drogueria i neteja de marca blanca (un 27% ha fet el mateix amb l’alimentació envasada i un 25%, amb els articles de lavabo i cura personal); o el 30% que afirma estar anant a botigues més barates a comprar fruites i hortalisses. A la banda oposada, sorprèn la gran quantitat de consumidors (66%) que asseguren no haver canviat gens el seu comportament a l’hora de comprar l’alimentació per a les seves mascotes.

Teoria de les tres ces

Notícies relacionades

Els catalans van a l’híper a comprar drogueria més que alimentació

Botín sacseja la banca espanyola amb el fitxatge del conseller delegat d’ING

"La capacitat d’elecció que té el consumidor continua posant a prova la seva fidelitat a l’establiment d’alimentació", contextualitzen des d’Asedas. "El 27% dels consumidors enquestats ha canviat de supermercat, mentre que el 60% visita ara diverses botigues –demostra l’anàlisi dels dos professors de la UCM i la UAM–. Els offliners i mixtos ho fan a la recerca d’estalvi, proximitat i assortiment, a més de qualitat i confiança, especialment en els segons; mentre que els onliners busquen sobretot conveniència, qualitat i confiança", explica l’associació de supermercats. "Per tant, es confirma la teoria de les tres c [confiança, conveniència i cost] com les grans tendències a l’hora de triar establiment i canal per a la compra d’alimentació".

Ara bé, quatre de cada deu consumidors tenen dubtes d’haver aconseguit realment estalviar, davant el 39% que té clar que sí que ho ha fet i al 19% que està convençut que no ha servit de res.