El BCE abaixa els tipus en 0,25 punts però evita aclarir les pròximes retallades

Els tipus de referència, així, baixen després que l’autoritat monetària els augmentés per combatre l’alta inflació a un ritme i escala sense precedents des de la seva creació el 1999: 4,5 punts percentuals en 10 reunions successives entre el juliol del 2022 i el setembre passat. El tipus principal es redueix al 4,25% (primera retallada des del març del 2016), alhora que la facilitat de dipòsit –l’interès amb què remunera els diners que guarda als bancs, el més rellevant en l’actual context– cau al 3,75% (primera baixada des del setembre del 2019), en tots dos casos fins a nivells de l’agost passat. El ministre d’Economia, Carlos Cuerpo, ho va considerar un "punt d’inflexió" i una "bona notícia", i va calcular que podria abaratir les quotes hipotecàries de les famílies que hagin de revisar els seus crèdits en els pròxims mesos en uns 400 euros anuals de mitjana.

L’autoritat monetària comença així, de manera molt cautelosa, la desescalada de la seva lluita contra la crisi inflacionària que va esclatar l’estiu del 2021 i es va agreujar per la invasió d’Ucraïna per Rússia el febrer del 2022. El contrari hauria sigut una sorpresa majúscula, ja que ho va telegrafiar durant mesos. En realitat, la gran pregunta que pesava ahir en el mercat, els analistes i les llars era què farà el Consell de Govern del BCE en les quatre reunions que mantindrà fins a finals del 2024. En la seva versió més prudent i al contrari que en les seves últimes compareixences, Lagarde va evitar donar pistes: "No diré avui, ni en cap moment fins més endavant a l’estiu, si farem això ara o si farem una altra cosa en un altre moment".

Menys baixades previstes

Notícies relacionades

Hisenda vigilarà més les targetes: demanarà aquestes dades sobre els moviments

L’impost a la banca costarà més al BBVA i el Sabadell si es fusionen

Abans que Lagarde refredés al gener l’expectativa d’una primera baixada a la primavera i la retardés a l’estiu, el consens del mercat esperava cinc rebaixes al llarg de l’exercici a partir de l’abril. Després d’assumir les advertències del BCE, els analistes van corregir les seves expectatives i van reduir les retallades esperades a entre tres i quatre de 0,25 punts. En les últimes setmanes, no obstant, les previsions s’han refredat encara més: el consens passa per una baixada de 0,6 punts a l’any, inclosa la d’ahir, fet que implica que la majoria es divideix entre esperar dues retallades (0,5 punts) o tres (0,75 punts).

Algunes dades recents ho expliquen. Els salaris a la zona euro van pujar en el primer trimestre un 4,7%, enfront de l’alça del 4,5% dels últims tres mesos de l’any passat, malgrat que s’esperava que la pujada es moderés. Així mateix, la inflació de la zona euro es va incrementar al maig dos dècimes, al 2,6%, però el més rellevant és que la dels serveis (la que més estira els preus des de fa mesos) va augmentar del 3,7% de l’abril al 4,1%. Són dades que van en contra de la moderació dels preus i que compliquen el panorama per al BCE, que s’ha de moure entre el risc d’abaixar tipus massa lent i perjudicar amb això l’activitat econòmica i el risc de fer-ho massa ràpid i haver de fer marxa enrere si l’IPC no baixa com espera. Sobretot quan les últimes dades l’han portat a preveure ara més inflació i creixement a curt i mitjà termini del que estimava al març, cosa que redueix lleugerament el seu marge per suavitzar la política monetària.