El Govern ultima els pactes per oferir 40.000 milions en crèdits europeus

Compte enrere perquè els fins a 39.862 milions d’euros de finançament que canalitzarà l’Institut de Crèdit Oficial (ICO) dels crèdits europeus Next Generation EU comencin a estar disponibles per a empreses i autònoms (i, en menor mesura, particulars). El Consell de Ministres té previst aprovar, abans de final el mes, els convenis entre el banc públic i els ministeris d’Economia i de Vivenda per impulsar les tres línies principals del programa (34.150 milions), confirmen a aquest diari fonts governamentals. Hi ha menys certesa sobre si també serà possible fer-ho amb el Ministeri per a la Transformació Digital per a les dues línies restants (5.712 milions).

Les línies més avançades són l’ICO-Verd (22.000 milions en crèdits a llars i empreses privades i públiques per a inversions verdes); l’ICO Empreses i Emprenedors (8.150 milions per finançar inversions empresarials en condicions favorables) i el fons de 4.000 milions per augmentar el parc de vivenda social i de lloguer assequible en unes 40.000 vivendes a través de promotors públics o privats. Les altres dues són el fons ICO Next-Tech (4.000 milions per facilitar el creixement de start-ups tecnològiques) i l’Spain Audiovisual Hub (1.712 milions per al sector audiovisual i de videojocs).

Els convenis amb els ministeris, en els quals es fixaran les condicions concretes de cada una de les cinc línies, són el pas previ necessari perquè l’ICO firmi els acords bilaterals amb els bancs interessats a canalitzar els entre 18.700 i 20.000 milions previstos per a les entitats financeres, que participaran en totes les línies excepte la Next-Tech. 8.750 milions més es vehicularan a través d’entitats privades de capital risc, mentre que la resta els canalitzarà l’ICO directament a través de préstecs directes a companyies i l’adquisició de deute empresarial per a projectes concrets.

L’ICO aportarà els recursos als bancs, que seran els que realitzaran les operacions amb els seus clients i els que assumiran en solitari el risc que aquest no els pagui. El tipus del crèdit per al banc es fixarà en funció del cost del finançament emès per la Unió Europea (uns 0,2 o 0,3 punts més baix que el del Tresor, en funció de si el termini és superior o inferior a cinc anys), mentre que el cost per al client dependrà de factors com el termini d’amortització i el seu perfil de risc.

Els crèdits arribaran a l’economia amb una mica de retard: la idea inicial del Govern era que estiguessin disponibles a principis d’any i posteriorment va estudiar una data per després de Setmana Santa. Els bancs s’han mostrat comprensius, però també preocupats. "En aquest aspecte és en el qual tenim una mica més de dubtes. La intenció del Govern era que això comencés a funcionar al gener, i el que hem vist és que els terminis s’han anat allargant més del que voldríem tots, tot i que el termini final de sol·licitud (dels crèdits per part de les empreses) de 31 d’agost del 2026 no s’ha mogut. Això el que ens implica és que es redueix el termini que tenim per canalitzar els fons", va advertir María Abascal, directora general de la patronal AEB, fa unes setmanes en un acte de la CEOE.

La número dos de la patronal liderada pel Santander i el BBVA, això sí, va considerar "comprensible" el retard per respondre a una "negociació complexa amb Brussel·les". Va apuntar, a més, que els crèdits podrien començar a estar realment disponibles en el mercat bancari "més o menys cap a l’estiu", si bé va precisar que "podria ser a principis de l’estiu o potser podem anar cap al final del tercer trimestre, ja ho veurem". Algunes fonts bancàries, de fet, no descarten que el finançament no sigui plenament operatiu i a disposició de les empreses fins a començaments de la tardor.

Inversió productiva

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Més enllà dels terminis, Abascal va assenyalar diversos reptes que la banca considera que és necessari superar perquè els crèdits europeus tinguin èxit. Així, va considerar que és fonamental que els préstecs estiguin destinats a projectes d’inversió productiva i no de despesa, ja que fins ara "un percentatge elevat de fons ha estat lligat a projectes amb finalitat pública". També va advertir que la demanda de crèdit empresarial ha baixat amb força en els últims trimestres per la pujada de tipus d’interès, de manera que el "gran repte serà generar o trobar una demanda de crèdit solvent suficient". En aquest sentit, va ressaltar que els préstecs europeus competiran amb altres vies de finançament empresarial, de manera que l’"ajuda financera" que incloguin "ha de ser suficient per compensar tota la càrrega administrativa que porta associada".

El president de l’ICO, José Carlos García de Quevedo, va assenyalar que els prop de 40.000 milions equivalen a entre el 6% i el 8% del nou finançament a empreses concedit per la banca en els últims dos exercicis.