L’FMI eleva al 2,4% el creixement de l’economia espanyola el 2024

El Fons Monetari Internacional (FMI) va publicar ahir les seves noves projeccions sobre l’economia espanyola, que eleven mig punt, fins al 2,4%, la previsió de creixement del PIB d’Espanya el 2024. Es tracta d’una intensa millora, respecte a la previsió que va fer a l’abril, que situa la nova estimació per sobre fins i tot de la del Govern (2%), tal com va valorar el ministre d’Economia, Carlos Cuerpo.

El Govern, almenys per ara, manté el seu "prudent" quadre macroeconòmic –que inclou una previsió de creixement del 2% el 2024 i de l’1,9% el 2025– sobre el qual cal construir el projecte de Pressupostos per a l’any que ve, segons va confirmar Cuerpo. El ministre, però, va admetre que al juliol, quan el Govern presenti el seu informe de situació econòmica, hi haurà la possibilitat de corregir la seva pròpia projecció.

L’informe sobre l’economia espanyola publicat ahir per l’FMI, a l’empara de l’anomenat article IV de l’FMI, manté en el 2,1% la seva previsió de creixement del PIB per al 2025 i avança una taxa de l’1,8% per al 2026. El Fons Monetari confia en l’impuls de la demanda interna i espera que el consum privat s’enforteixi a mesura que la taxa d’estalvi de les llars es normalitzi gradualment i els ingressos salarials reals continuïn augmentant de manera sostinguda. A més, es pronostica que tant la inflació general com la subjacent disminuiran encara més al llarg del 2024 i el 2025, de manera que s’acostarà a l’objectiu del 2% del BCE abans de mitjans del 2025. En particular, s’anticipa que la inflació mitjana baixarà del 3,4% del 2023 al 2,9% el 2024, abans de cedir fins al 2,3% el 2025 i l’1,9% el 2026.

Fortaleses i debilitats

El document remarca la "notable resiliència" mostrada per l’economia espanyola davant la incertesa global i les condicions financeres més estrictes. "El mercat laboral ha mantingut la seva sòlida execució, a causa fins i tot d’importants fluxos migratoris i d’una creixent participació de la força laboral", apunta el document, que, com a punts negatius, assenyala que "la inversió encara està per sota dels nivells de finals del 2019", el baix creixement de la productivitat i la persistència de la taxa d’atur més gran de la zona euro. De cara al 2024 i el 2025, l’FMI espera que la inversió es beneficiarà d’una millora en l’accés al crèdit (per la rebaixa dels tipus d’interès i la flexibilització de les condicions financeres) i dels nous desemborsaments de subvencions a compte dels fons europeus Next Generation EU.

A més, igual que va anticipar a l’abril, l’FMI torna a assenyalar "la fragmentació política interna" entre els principals riscos que pengen sobre l’economia espanyola, així com "la possible baixa execució dels fons europeus", la desacceleració global i les tensions geopolítiques.

Consolidació fiscal

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

De nou, l’organisme que dirigeix Kristalina Georgieva posa el focus en l’ajust necessari que hauran d’emprendre els comptes públics en els pròxims anys per complir les noves regles fiscals de la Unió Europea. A l’abril, l’FMI ja va xifrar aquest ajust en tres punts percentuals del PIB entre el 2024 i el 2028, a raó d’"un ajust fiscal anual mitjà d’uns 0,6 punts percentuals". Traduït en euros, un 0,6% del PIB previst per al 2024 equival a una mica més de 9.200 milions d’euros (46.000 euros per al conjunt dels cinc anys).

Des del punt de vista de l’FMI, la consolidació fiscal pendent hauria de quedar encarrilada a través d’"un pla fiscal explícit" (tal com exigeix la UE) orientat sobretot en els impostos i el sistema de pensions. En particular, el pla s’hauria de centrar a "reduir les ineficiències tributàries i ampliar la base impositiva" a fi de "reconstruir els amortidors fiscals i mantenir el deute públic en una trajectòria descendent".