L’FMI preveu que persisteixi la meitat de l’augment de la pressió fiscal postcovid

Des de la pandèmia de la covid, Espanya és el segon país de la zona euro (per darrere de Xipre) on més ha crescut el pes dels ingressos sobre el PIB i, segons el Fons Monetari Internacional (FMI), almenys la meitat d’aquesta pressió fiscal més gran ha arribat per quedar-se. Des del 2019, el pes dels ingressos sobre el PIB a Espanya ha augmentat en gairebé quatre punts, des del 39,2% fins al 43% del PIB estimat per al 2024, acostant-se una mica més a la mitjana del 46,4% de la zona euro. "El boom dels ingressos va permetre reduir a la meitat la bretxa d’ingressos sobre el PIB d’Espanya en relació amb els seus iguals", assenyala l’FMI en un dels seus recents informes sobre l’economia espanyola.

La qüestió, segons aquest organisme, és esbrinar "en quina mesura l’auge dels ingressos tributaris" produït a Espanya és el resultat de factors temporals o permanents, ja que això serà un element clau a l’hora de dissenyar els plans de consolidació fiscal que exigeixen les noves regles fiscals de la UE (el mateix FMI xifra en un 3% del PIB l’ajust necessari fins al 2028). Doncs bé, segons l’organisme amb seu a Washington, una part del pes més gran dels ingressos sobre el PIB, "en el rang d’entre 2 i 2,5 punts percentuals, s’espera que persisteixi a mitjà termini" (2,5 punts de PIB equivalen a gairebé 39.000 milions d’euros).

I això és perquè, en primer lloc, "a mitjà termini, és probable que l’augment de la relació entre els ingressos i el PIB associada amb el creixement de l’ocupació persisteixi, mentre el mercat laboral es mantingui sòlid" a Espanya. L’FMI tampoc espera que hagi de desaparèixer d’un dia per l’altre el plus de recaptació en l’IRPF induït per la inflació (11.000 milions des del 2019, segons el Banc d’Espanya), per més que nombrosos governs autonòmics ja hagin pres mesures per esmorteir-lo. A més, es preveu que els ingressos de la Seguretat Social continuaran augmentant a mesura que s’apliquen les pujades de les cotitzacions socials previstes en la reforma del sistema de pensions.

De la mateixa manera que l’FMI preveu que entre 2 i 2,5 punts de PIB de més recaptació es consolidaran en l’economia espanyola, en sentit invers, també es podria afirmar que una part d’aquesta pressió més gran, d’entre 2 i 1,5 punts de PIB (entre 31.000 i 23.000 milions), s’esfumarà i el Govern no podrà comptar-hi per quadrar els seus futurs comptes.

Aquestes són algunes de les conclusions que es desprenen dels documents sobre l’economia espanyola publicats la setmana passada per l’FMI, dins dels informes periòdics que realitza l’organisme internacional sobre els diferents països. L’FMI recorda el que va passar a Espanya després de la gran crisi financera del 2008: després de la punxada immobiliària, els ingressos es van desplomar i van trigar diversos anys a recuperar-se. No obstant, després de l’esclat de la pandèmia "sorprenentment els ingressos afegits com a percentatge del PIB no van disminuir malgrat la gran contracció de la producció durant la pandèmia".

Canvis normatius

Notícies relacionades

Un col·lectiu demana al Parlament que flexibilitzi les cèdules d’habitabilitat

Puig: "La família mira al següent trimestre i a la següent generació"

Els economistes encara no han aconseguit exposar totes les raons que podrien explicar el miracle dels ingressos tributaris després de la pandèmia, en un context en el qual hi ha hagut més retallades fiscals que pujades d’impostos. Tot i que alguns centres d’estudis, com l’Institut Juan de Mairena, documenten un total de 69 augments d’impostos i cotitzacions des del 2018, les dades dels informes anuals de l’Agència Tributària revelen que les rebaixes han sigut de més intensitat, de manera que els canvis normatius dels últims quatre anys s’han saldat amb una pèrdua de recaptació neta de més de 8.000 milions en l’Estat. La major part d’aquestes rebaixes han sigut per compensar els efectes de la covid i de l’encariment de l’energia i els aliments sobre les rendes de les famílies.

En l’àmbit de les comunitats autònomes també hi ha hagut rebaixes fiscals en aquest temps (només per al 2024 s’estima una rebaixa de 2.051 milions en l’àmbit autonòmic).